De quines llengües estem fets?

Autobiografies

Abbas

Un altre dificultat que tinc amb l’urdú i l’anglès, és que s’utilitzen moltes paraules que han estat obtingudes de l’anglès a conseqüència de l’arribada dels britànics a l’Índia abans que es formés el Pakistan entre 1858 i 1947. Una d’aquestes paraules per exemple és “sink” que al català és pica de la cuina, lavabo… generalment s’utilitza per a la de la cuina doncs aquesta paraula, fins fa poc no sabia que venia de l’anglès

seguir llegint

Adiba

El català no em va costar molt aprendre perquè s’assembla al castellà. Però sí em va semblar complicada la gramàtica, tenien el doble que el castellà, doble s, doble l, més accents i s’escrivia diferent quan es pronunciava d’una altra manera.

seguir llegint

Ainara

L’italià va venir de sobte, el meu pare va anar una temporada a Itàlia quan era adolescent, aleshores en va aprendre moltíssim. Quan em vaig adonar, jo volia que m’ensenyés a parlar-ho, i així va ser, per part seva, em va ensenyar tot el que va poder, i el que se’n recordava, però, per una altra banda, jo, volia aprendre més, aleshores, em vaig posar a aprendre’l pel meu compte, mirant vídeos de YouTube, mirant pel·lícules i sèries italianes.

seguir llegint

Ali

Fa una miqueta més d’un any, per temes familiars, em vaig mudar a Barcelona i m’ha anat bé: tinc molt bons amics, jugo a bàsquet, que és el meu esport favorit, i amb el català m’ha anat prou bé, el trobo fàcil. Hi ha algunes coses que em costen una mica, per continuo treballant i aprenent més català i d’altres idiomes, perquè tots els idiomes que parles, tan sols t’afavoreixen a tu, t’ajuden molt. 

seguir llegint

Alisha

Al Pakistan es parlen moltes llengües, les bàsiques més parlades són: panjabi, pasxtu, sindhi, urdú que és la llengua nacional. Jo només entenc urdú. La meva família parla panjabi i les escoles parlen urdú. Jo puc parlar-los correctament.

seguir llegint

Amal

A casa parlo l’amazigh, un idioma que es parla al nord d’Àfrica i que no té una gran quantitat de parlants, ja que s’ha anat perdent amb el temps.

seguir llegint

Anchalpreet

Hi ha una norma a casa meva que s’ha de complir sí o sí: que a dins de casa només podem parlar Punjabi.

seguir llegint

Anjila

La meva família parla nepalès. A l’escola vaig aprendre a escriure nepalès i anglès.

seguir llegint

Anza

En principi pensava que tot seria molt complicat però vaig tenir molta sort de tenir uns professors que em van ajudar molt. I més endavant també els meus amics. Anant a l’aula d’acollida a poc a poc vaig adonar-me que en realitat no era impossible aprendre una llengua fins i tot ho trobava divertit.

seguir llegint

Aprendre per viatjar (Mateo Vallejo)

Per part de mare, són del Bierzo i parlen també gallec i berciano, els quals puc entendre, ja que són molt similars, però no els parlo molt. N’he après una mica perquè tinc amics que el parlen, ja que passo gran part de l’estiu en un poble del Bierzo.

seguir llegint

Aris

La primera paraula que vaig dir quan era petit va ser “abu”, aquesta paraula en urdú vol dir ‘pare’. Em va dir el meu pare que es va emocionar quan vaig dir “abu” perquè era una paraula molt respectuosa a l’urdú.

seguir llegint

Arshpreet

A l’Índia hi ha 780 llengües de les quals jo només sé panjabi i hindi, hi ha més de cent religions, les que conec més són hinduisme, musulmà, sikhisme, budisme o jainisme, etc. Quan parlo en panjabi no sempre dic paraules del panjabi, dic moltes paraules d’urdú per ex. “jalwa“ que significa màgia i en panjabi es diu “jadu”, “mohabbat”, que significa amor i en panjabi és “pyaar”.

seguir llegint

Arturo

La meva àvia era d’Andalusia, concretament d’un poble de les afores, ella parlava molt ràpid, jo i les meves tietes érem els únics que sabíem entendre el que deia, a part, em feia molta gràcia quan es menjava algunes de les lletres de les paraules.

seguir llegint

Ashley

Recordo que quan era petita el meu pare i jo parlàvem en català per practicar, ja que jo anava a l’escola i ell anava a una acadèmia on aprenia el català.

seguir llegint

Asiatispano (Marycar)

A mesura que anava creixent, desenvolupava un altre idioma, que era l’anglès. No m’interessava, però era boníssima. Vaig desenvolupar molt més l’anglés pels jocs, no sabia per què, la veritat, però gràcies a això he tret molt bones notes i, de fet, em puc comunicar amb algú d’un altre país parlant anglès.

seguir llegint

Autobiografia lingüística (Hugo Ríos)

La meva mare és andalusa, ella va néixer a Granada, d’on és tota la seva família, i per tant parlen en andalús. Moltes vegades els andalusos es “mengen” les lletres finals de les paraules. A part d’aquesta diferència, hi ha paraules que són totalment diferents com és el cas de “sape”, que ho interpreten com a gat.

seguir llegint

Autobiografia lingüística (Zakaria Armas)

La raó per la qual parlo català és molt simple: per l’escola. Però això no significa que sempre l’hagi parlat amb normalitat. A la meva escola la majoria de classes es fan en català, però amb els meus amics i a classe jo parlava en castellà, cosa que em va complicar moltíssim que parlés fluidament en català quan vaig entrar a l’ESO, perquè quan vaig arribar no podia dir més de dues paraules seguides en català sense fer un gran esforç.

seguir llegint

Aya

El problema és que si viatges al Marroc per vacances o per una altra raó, i no saps àrab i francès és molt difícil comunicar-te perquè no parlen anglès; la gent parla molt i et poden estafar si et veuen turista. Jo quan vaig allà, per exemple, no parlo castellà, només parlo àrab perquè si parles en castellà et poden robar.

seguir llegint

Bengalí oficialitzat, i el sylhet? (Tahlyl)

Avui, a Bangladesh, s’ha celebrat l’aniversari de la conquesta de la llengua materna: el bengalí (o bangla). Però, ara poca gent del Sylhet està debatent sobre l’altra seva llengua materna: el sylhet. I els que ho fan volen que la seva llengua sigui reconeguda com a internacional.

seguir llegint

Celeste

A mesura que passava el temps vaig voler més parlar el català, jo també volia participar a les classes. No sé com expressar la gratitud que sento a la persona que em va ensenyar a parlar aquesta llengua, la meva professora Assumpta. Jo no vaig anar a l’aula d’acollida, vaig aprendre a parlar-lo junt amb els meus companys, que em van ajudar molt, però sempre li estaré molt agraïda a la meva tutora.

seguir llegint

Chloe

Tota la família parlem en ilokano però a vegades també parlem en tagalog.

seguir llegint

Convivint entre idiomes (Yousra Mnaouer)

Quan tenia quatre anys la meva mare pensava que seria bona idea enviar-me al Marroc durant quatre mesos per poder aprendre millor i més ràpid l’àrab, així que hi vaig anar i el vaig millorar. Tot i això, quan vaig arribar a Barcelona no recordava el castellà i el català. Això em va estar atabalant durant molt de temps perquè tot i que dominava perfectament el castellà em vaig acostumar a parlar en àrab i barrejava les dues llengües.

seguir llegint

D’EUA a Catalunya (Kai Ford)

aig néixer als Estats Units, a Houston, Texas, i vaig viure a Austin des dels dos fins als onze anys. De petit, en cap moment vaig pensar que en el futur aprendria més idiomes, però quan vaig començar cinquè de primària, la meva mare em va dir que aniríem a viure a Barcelona.

seguir llegint

Dipti

Vaig néixer a un poble de Nepal. A casa i al poble parlàvem nepalès. Quan tenia un any ens vam traslladar a la ciutat i allà també parlàvem en nepalès, però com que anava a l’escola privada ens ensenyaven l’anglès i el nepalès. A la televisió de Nepal també hi havia canals i sèries de India que parlaven en hindi.

seguir llegint

Diverses llengües (Laura)

A mi des de petita em deien “En quina llengua parleu en casa?”, i normalment responc “Ah… no sé, és que parlem moltes llengües.” o “És que és molt complicat” i la persona insisteix perquè li digui en quina llengua parlo i després hi ha l’embolic i ho he d’explicar com unes cent vegades.

seguir llegint

Drama de llengües! (Sukhmani)

Quan vaig acabar sisè de primària, pensava passar les vacances tranquil·la, però els meus pares em van apuntar a classes d’hindi. Ara el sé parlar perfectament, però no el sé ni llegir ni escriure. La professora era una amiga de la meva mare, així que les classes no van ser tan dolentes com em pensava. Em va costar molt aprendre a escriure’l, perquè era molt diferent, sobretot pel que fa a les lletres amb les que escrivim a l’escola: són uns palets que s’han d’unir perquè formin una lletra. Però al final va valdre la pena, ja que aquell mateix any vam anar a Índia i vaig ser capaç de llegir de tot quan anàvem a visitar llocs històrics. Ara sempre que veig a l’amiga de la mare sempre li dono les gràcies.

seguir llegint

Eirik

La meva mare és de Noruega, d’un petit municipi que es diu Søgne, llavors com la meva mare és de Noruega vaig aprendre el noruec i el parlo fluid sense problema i l’escric bastant bé, però encara em falta aprendre.

seguir llegint

Ekta

Tots els meus companys parlaven en castellà i jo parlava català.

seguir llegint

El mallorquí (Alba Gibert)

Un dia nosaltres estàvem a punt de marxar de càmping i el meu avi ens va demanar si teníem gafes. Com que en mallorquí hi ha moltes paraules que s’assemblen molt al castellà, les meves germanes i jo ens vam pensar que ens estava preguntant si teníem ulleres; però no, en mallorquí “gafes” significa “pinces d’estendre”. Us imagineu el meu avi estenent la roba amb unes ulleres?

seguir llegint

El meu progrés i aprenentatge amb les llengües (Sharmine)

A casa parlem moltes llengües, però les més utilitzades són el bangla i el castellà. Amb els meus pares parlo bangla i una mica de castellà; en canvi amb els meus germans parlo en castellà i amb la meva germana parlo castellà, català, bangla i euskera.

seguir llegint

El perfil de les meves llengües (Zaiba)

Em dic Zaiba Rafikbhai i la procedència de la meva família és de l’Índia, en concret de la regió de Gujarat, que està situada al nord-oest d’Índia i té frontera amb el Pakistan. La meva llengua materna és el gujarati. I és que vaig néixer a Gujarat i vaig estar allà fins als nou anys. Tinc habilitats en parlar-lo i escoltar-lo, però em costa una mica escriure’l correctament. Hi ha 46 milions de persones que parlen gujarati i és la 23ª llengua més parlada del món. Tot i això, quan anava a l’escola aprenia l’anglès i l’hindi.

seguir llegint

Ela

L’hindi, la veritat no sé com l’he après, no sé si és perquè a Bangladesh es miren molt sèries, pel·lícules en hindi o perquè quan he vingut aquí i molta gent hi parlava l’hindi i l’urdú.

seguir llegint

Elizabeth

Amb la mare parlo portuguès, amb el pare castellà i amb la germana mitjana anglès, la petita no sap parlar doncs parlem una mica de tot, només parlo català amb la meva tieta i la mare de la meva tieta.

seguir llegint

Els nostres orígens (Mireia)

Però, el poble de mon pare tampoc es lliura, sempre hi ha els típics comentaris sobre el meu accent barceloní o les diferents maneres de dir a qualsevol objecte com “roig”- vermell, “poal” que significa galleda, “tomaca o tomata” que es fa servir per dir tomàquet, el “xampú” que és la cervesa, “xiquet” nen i “xiqueta” nena entre d’altres.

seguir llegint

Ena

Jo, de petita, sabia parlar xinès, perquè tenia una cangur xinesa amb qui parlava xinès amb ella. Però ara que porto uns anys sense parlar xinès, ja no se parlar-lo. També sabia parlar flamenc perquè tenia una amiga de Bèlgica i allà es parla el flamenc.

seguir llegint

Experiències lingüístiques familiars (Bruno Álvarez)

A casa, parlo castellà, mentre que a casa dels meus avis, que són gallecs, es parla gallec tot el dia. Tota la meva família, excepte els meus tiets i el meu germà, són gallecs. Cada estiu, passo dos mesos a Galícia, on parlo el castellà i el gallec, encara que no practico gaire el gallec durant la resta de l’any.

seguir llegint

Faiza

Una vegada un amic del meu pare em va regalar molts llibres en bengalí i en anglès i la meva mare m’obliga a estudiar o llegir alguna història cada dissabte.

seguir llegint

Gemma

Estem tan acostumats a un lloc que quan sortim, tot ens fa por, per no saber comunicar-nos, i a més tenir la impotència de voler dir alguna cosa i no saber com, o de voler-te introduir en la seva conversa i sé una més, i no poder.

seguir llegint

Hana Micaela

En l’ilocano costa molt pronunciar les paraules, són paraules molt complicades i quan parles sembla que estiguis enfadat, i em fa gràcia.

seguir llegint

Harnoor

Ara que ja sé cinc llengües, no vol dir que no cal saber-ne més o practicar les que ja sé, per això, intento aplicar-les en el meu dia dia per no oblidar-les. El punjabi i el hindi els utilitzo per comunicar-me amb la família i amics i el català, castellà i anglès els aprofito fora de casa o millor dit fora del meu àmbit personal, com a l’escola, pel carrer, etc.

seguir llegint

Hazel

Vaig néixer a Barcelona. La meva llengua materna es l’ilokano perquè els meus pares van néixer a Filipines. L’ilokano es la primera llengua amb la que em van parlar, després em van començar a parlar en tagalog, una altra llengua de Filipines.

seguir llegint

Helen

Normalment quan estic comprant al super i veig a una persona que jo cregui que parla català, li parlo en català. Però quan veig a algú que té l’aspecte de no parlar català, jo li parlo castellà. 

seguir llegint

Hira

L’urdú es el meu idioma matern i em fa sentir més bé que altres llengües i també és el meu preferit. El panjabi no em fa sentir tan bé, no m’agrada tant parlar-lo però m’agrada escoltar cançons en panjabi com, per exemple, Shada, Bewafa, Chu che Chu che che, etc. El pahari es un mix d’urdú i panjabi i quan el parlo em fa sentir com quan parlo urdú.

seguir llegint

Humayra

Ara que m’estic fent gran penso que la vida em dona una altra oportunitat per seguir endavant. El meu avi sempre em deia que al món tot és possible.

seguir llegint

Identitat complicada (Gal)

El meu pare va néixer a Israel i la meva àvia de part del meu pare és de Romania i el meu avi de Rússia. Els meus pares em van tenir aquí a Barcelona. Des de que vaig néixer els meus pares m’han parlat en castellà i hebreu. Concretament el meu pare en hebreu i la meva mare en castellà perquè els dos em volien ensenyar la seva llengua materna. 

seguir llegint

Idiomes, portes a altres mons (Rudraksh Kaushal)

Si em trobo una persona que parla castellà o català com jo, prefereixo parlar-li en el seu idioma matern (si és que el sé parlar). Com bé va dir Nelson Mandela “If you talk to a man in a language he understands, that goes to his head. If you talk to him in his own language, that goes to his heart.”

seguir llegint

Ja sé qui vull ser (Noor Hussain Bibi)

Quan anava a Pakistan de vacances parlava amb la família de la meva mare i em feien escriure en urdú, però jo volia saber anglès, castellà i català perquè amb la meva llengua materna no em sentia segura de qui soc.

seguir llegint

Jabran

El punjabi el parlo amb la meva família i amb els meus amics. I l’urdú el parlo amb gent d’origen pakistaní, perquè per a mi és una llengüa de respecte, és a dir, el punjabi és llenguatge col·loquial i l’urdu és més formal.

seguir llegint

James

Veient molt d’Anime i amb la repetició d’algunes paraules, poc a poc amb l’ajuda dels subtítols vaig anar aprenent l’idioma i poc després, vaig començar a parlar una mica de Japonès bàsic als meus amics, encara que no entenien algunes coses del que deia, era divertit.

seguir llegint

Jane

Vaig explicar què em passava a la logopeda i em va dir que la nostra veu és com les nostres cames; si no caminéssim ja no funcionarien, seria difícil recuperar la nostra capacitat de caminar una altre vegada. Així doncs vaig estar practicant la meva veu per poder comunicar-me amb els altres. Vaig pensar que això no podia continuar com estava i vaig dedicar-me a fer l’esforç de parlar, sense forçar la meva veu i sense fer-li mal.

seguir llegint

Jerónimo

Quan vaig arribar em vaig adonar que el castellà d’aquí és molt diferent del que jo parlava al meu país.

seguir llegint

Jiajie

Jo sóc xinès, vaig néixer a Lleida però els meus pares van néixer a la Xina, ells parlen xinès i qing tian hua, un dialecte del xinès. Mentre ells treballaven en Espanya, a mi em van portar a la Xina perquè els meus pares no podien cuidar-me. El qing tian hua el vaig aprendre a la Xina abans de venir, quan estava amb els meus avis i el segueixo parlant amb la meva família.

seguir llegint

Joana

Em sembla molt interessant això de posar-li noms diferents a cada cosa i sona molt misteriós, ja que li pots dir a algú que l’estimes però no obtenir cap resposta pel fet que no parli les mateixes llengües que tu, i sona tan misteriós que fins i tot a vegades comença a sonar trist, perquè conec a persones que no poden comunicar-se amb els seus familiars pel fet de no saber parlar la mateixa llengua.

seguir llegint

Joana

Hi ha hagut cops en què no m’ha agradat gens el meu accent perquè la majoria de la meva família parla diferent, i suposo que jo també em sentia diferent, com que els estius passo molta estona amb la família fan comentaris sobre el meu accent, com si fos una cosa dolenta parlar així. 

seguir llegint

Kaneeza

El meu avi va viatjar a Turquia, Aràbia Saudita i Alemanya amb el seu fill gran. El meu avi i el meu tiet parlen àrab i turc. Els meus pares van fer un esforç perquè jo no deixi de parlar urdu ni anglès.

seguir llegint

Kaycee

Ja fa molts anys que estic Barcelona, a vegades ja no entenc algunes paraules del tagalog i quan em parlen en tagalog els hi contesto en castellà.

seguir llegint

Keinth

Vaig aprendre primer el castellà, em va ser fàcil perquè algunes paraules coincideixen amb el tagàlog. En dos anys vaig aprendre a parlar les dues llengües que l’escola em va ensenyar amb una ajuda especial.

seguir llegint

Khadiza

De petita em resultava més fàcil parlar en català que en castellà, ara, m’és més fàcil comunicar-me en castellà que en català. L’anglès no l’he après del tot però l’entenc i sé escriure’l.

seguir llegint

Kushal

En aquell temps mirava moltes sèries en hindi i urdú, per això entenc aquestes llengües i les sé parlar, però no les sé escriure.

seguir llegint

L’oportunitat d’aprendre moltes llengües (Maya Meyer)

Aprendre el castellà i el català tan jove no em va costar gaire i els parlo com una persona nativa de Barcelona. Tot i parlar molt bé el català i el castellà, la llengua amb la qual em sento més còmoda per parlar i llegir és el francès, però per escriure em sento més còmode en català o en castellà, ja que en marxar tan jove de Bèlgica, no vaig aprendre a escriure correctament el francès.

seguir llegint

L’evolució de les meves llengües (Tamanna Begum)

an anar passant els anys i el meu castellà i català van anar millorant perquè a casa meva tenia a la meva germana amb qui podia parlar en aquestes llengües, perquè ella també ho estava aprenent.

seguir llegint

La meva història (Nicole)

Començarem per la meva llengua materna que és el castellà, és la llengua que parlo amb els meus pares, la meva germana, els meus amics, la meva família, bàsicament és la llengua que parlo amb tothom perquè és amb la qual em sento millor (encara que he d’admetre que m’agradaria parlar català, però la vergonya sempre em guanya). 

seguir llegint

La meva història lingüística (Eduard)

A primària vaig estar en un cor, a sisè vam viatjar a Alemanya per fer un concert i vaig haver de presentar al cor en alemany, m’havia memoritzat unes 4 pàgines de les presentacions de cada acte del cor en alemany i el mateix va passar a Portugal a finals de primer d’ESO, el mètode que vaig utilitzar va ser bàsicament la repetició de les paraules per memoritzar i millorar la pronúncia. Tot i que vaig poder parlar en alemany i portuguès, actualment no puc entendre res, el castellà, al català, l’anglès i el tagal són els únics idiomes que puc llegir i entendre’ls (el tagal més o menys).

seguir llegint

La meva vida estranya (Rebeca)

A casa, des de petita, parlàvem en romanès i en castellà. La meva mare ens parlava a la meva germana gran i a mi en romanès la majoria del temps. És molt estrany, perquè gran part de la meva infància l’he passat a l’hospital, perquè tenia càncer, llavors tinc més relació amb el català i el castellà des de petita. Allà jo em comunicava amb els metges en general en castellà i en català.

seguir llegint

La meva vida lingüística (Dhairya)

Jo he viscut aproximadament dos o tres anys a l’Índia; allà, a l’escola, vaig perfeccionar el meu hindi, també a l’escola em van ensenyar una mica de sànscrit, una llengua de les més antigues del món que encara es parla. Els primers textos d’aquesta llengua daten aproximadament del cinc mil abans de crist, i es creu que pot ser que tingui influència en el llatí per la qual cosa pot tenir relació amb algunes llengües romàniques.

seguir llegint

Laura

Porto tota la meva vida aquí a Barcelona, però els meus pares són d’origen Filipí. Encara que els meus pares sempre m’han parlat en la seva llengua materna, que és el tagal (idioma principal de les Filipines) jo sempre acabava responent-los en castellà.

seguir llegint

Ledrick

A les vacances de primer d’ESO, a l’estiu vaig tornar a anar a Filipines després de 7 anys sense anar-hi, quan vaig arribar a Filipines no sabia parlar tagal ni ilocano, aleshores vaig anar com a  un ”col·legi” de Filipines per aprendre’n.

seguir llegint

Les llengües i en Roger Rubio (Martina)

La llengua catalana la va aprendre a partir de sentir-la a casa, dels seus amics, i fins i tot de la ràdio o la televisió. La castellana la va aprendre a l’escola, ja que era la llengua que els professors ensenyaven. L’anglès el va aprendre a causa que li demanaven per a una feina, i el francès ho va fer de manera autodidàctica perquè diu que el francès sempre li ha semblat una de les llengües més boniques tant a l’hora de parlar-la o d’escoltar música. L’italià no va ser un aprenentatge principal, sinó que més aviat el va aprendre de viatjar a ciutats com Roma o Bolonya.

seguir llegint

Les meves llengües (Basat Raza)

L’urdú és la llengua que més utilitzo perquè em comunico amb la família, els altres idiomes els he après en l’escola. Em trobo bé i còmode parlant les llengües de català o castellà quan vulgui i la de l’urdú i panjabi és molt més còmode amb la família amics o cosins del mateix origen.

seguir llegint

Les meves llengües (Isis)

L’àrab és la llengua en què sempre m’he sentit més lliure i en què està fundada la major part de la meva personalitat per haver nascut a Líban i els anys que vaig passar envoltat principalment de familiars i amics que parlaven àrab. Vaig pensar que sens dubte l’àrab i l’anglès serien les úniques llengües que se’m farien fàcils d’expressar-me, fins que als 7 anys vaig venir a Espanya i vaig aprendre català i espanyol;  els dos idiomes que avui en dia faig servir més que l’àrab perquè només el parlo amb els meus pares. 

seguir llegint

Les meves llengües (Jiali)

La primera llengua que vaig aprendre va ser el xinès, que al principi me’l van ensenyar els meus pares, els meus avis i més endavant a una escola. A més a més del xinès mandarí, que és el que parlo amb la meva família, la gran majoria de la meva família també parlen una variant del xinès que es parla en el comtat d’on és la meva família.

seguir llegint

Les meves llengües (Nico)

Des de que vaig néixer la meva mare sempre m’ha parlat en català, i el meu pare en francès. Jo no vaig aprendre a parlar fins als tres o quatre anys, dels zero als tres o quatre anys, em vaig estar comunicant en signes. La primera paraula que vaig dir va ser “guitare” la vaig dir mentre el meu pare tocava la guitarra al saló, la paraula és francesa, en català, significa guitarra. 

seguir llegint

Les meves llengües (Rayful Islam)

Des de petit la meva mare sempre ha estat insistent que aprengui a parlar una mica almenys el bengalí per comunicar-me amb la família. El català, el castellà els vaig aprendre aquí a l’escola i el francès el vaig començar a parlar també a l’escola a 5è i 6è de primària i des de llavors em vaig sentir atret per la música d’aquell idioma.

seguir llegint

Les meves relacions amb les llengües (Renz)

Vag néixer a les illes Filipines, allà vaig aprendre a parlar Tagalog, l’idioma principal de la meva illa natal. També és el lloc on em van ensenyar a parlar anglès, ja que a les escoles només podies parlar anglès, exepcionant les classes de tagalog. Quan vaig arribar als quatre anys, els meus pares se’n van anar a l’estranger per treballar, i no va ser fins els set anys, que em van recollir, i vaig procedir a viure amb els meus pares, a Barcelona.

seguir llegint

Llengües d’Europa (Núria Guim)

I al costat d’Alemanya, trobem Polònia on també he visitat la seva capital i les ciutats del voltant. De Polònia, la paraula que més marcada em va quedar va ser Do widzenia, són dues paraules que es pronuncien juntes, ràpides de dir i volen dir “Adeu”. Przepraszam, aquesta és una paraula molt difícil que l’escoltàvem de tant en tant, però no sabíem pronunciar-la nosaltres, vol dir “Disculpes”.

seguir llegint

Mahnoor

El 2003 el meu pare va viatjar a Barcelona per primera vegada. Quan va arribar a Barcelona no sabia parlar ni el català ni el castellà. Va aprendre aquestes dues llengües a classes online. El català encara li costa una mica però el castellà ja el sap parlar molt bé.

seguir llegint

Mahnoor

L’urdú és especial, una llengua de la infància, del meu país, de la meva cultura. M’agrada molt fer poesia en urdú perquè hi ha paraules que són rares però t’ajuden a dir el teu sentiment o emoció.

seguir llegint

Maria

Ella explica que el més estrany que li ha passat en el món de les llengües, va ser parlar en alemany, a Tailàndia, amb una noia xinesa.

seguir llegint

Maria

Quan ja vaig fer 13, em van pujar d’equip i em va tocar un entrenador que parlava català. Avui en dia, segueixo amb aquest entrenador. Ens fa els entrenaments en català, això m’agrada molt més i sembla mentida que sigui un luxe poder entrenar amb la meva llengua materna.

seguir llegint

Marita

A la meva classe tothom parla més de tres llengües, i entre tots nosaltres parlem 10 idiomes.

seguir llegint

Mark

Quan vaig aprendre a parlar bé el català i el castellà, em vaig oblidar de parlar l’ilocano i actualment no recordo algunes paraules, a vegades em renyen per no entendre algunes paraules en ilocano, perquè em parlen i jo no se què dir;  jo responc en castellà als meus pares quan em parlen, i per això s’enfaden encara més.

seguir llegint

Marwan

Com jo sóc el primer de la família que va trepitjar una escola en castellà i català, sempre he tingut el deure de fer de traductor, representant i professor a la hora de fer qualsevol tasca amb aquests idiomes.

seguir llegint

Mehwish

I ara a l’institut alguns dels meus amics especials que m’han ajudat molt són 4, són de l’Índia, Bangladesh i Pakistan, així que avui sé urdú, punjabi, català, castellà i m’encantaria aprendre bengalí.

seguir llegint

Melani

Jo a casa només parlo castellà, però els meus pares i tiets parlen algunes llengües que provenen de Bolívia, com per exemple el quítxua i l’aimara. Lamentablement, aquestes llengües, entre altres, cada vegada es perden més, ja que actualment és més comú que allà es parli castellà; són els avis o la gent gran que per ara mantenen les llengües antigues.

seguir llegint

Molts accents en una família (Mac Tomas)

Les meves cosines, a Galícia, poden parlar gallec, i el seu espanyol és diferent en pronunciació, no en vocabulari. El meu oncle, el de Castella i Lleó, sap parlar una miqueta de lleonès antic, i una curiositat és que a les mandarines ell les anomena “mondarinas”.

seguir llegint

Muskan

Al poble on he nascut, la major part de la gent parla kashmiri, que és la llengua materna del meu pare, i la de la meva mare és l’urdú.

seguir llegint

Mustafa

Els seus pares van estar presents durant la invasió que França va fer cap Algèria i per tant van imposar el seu idioma, el Francès per això la meva mare i el meu pare a l’escola van aprendre 3 idiomes: l’Àrab, el bereber i el Francès.

seguir llegint

Natasha i Martina

Així doncs, amb 5-6 anys vaig anar cap a l’Índia per conèixer als meus avis. Allà anava a una escola on m’ensenyaven hindi, i com a segona llengua gujarati. A part, tots els dissabtes anàvem al temple on havia de parlar panjabi, que l’apreníem amb un llibre anomenat Guru Granth Sahib.

seguir llegint

Navneet

També parlo haryanvi perquè des de petita tenia una amiga que era d’aquesta zona de l’Índia, al costat del Punjab i em parlava en aquesta llengua.

seguir llegint

Nika

Quasi tots els caps de setmana anàvem a casa a la meva ciutat natal i allà parlava ibaloi i anglès. Podia entendre bé l’idioma, però parlar-lo era una mica difícil per a mi i per al meu germà perquè barrejàven els tres idiomes (tagalog, ilocano, ibaloi) i actualment encara tenim problemes amb això.

seguir llegint

No només a classe (Doae)

A casa parlem en àrab i en castellà, perquè l’àrab és el nostre idioma i el parlem molt bé tots. Encara que la meva mare hagi nascut al Marroc parla molt bé el castellà, perquè ella va venir quan tenia 18 anys a Barcelona. La meva mare entèn una miqueta el català, però no el parla, i el meu pare no parla el castellà, només l’àrab; ja que ell no viu a Barcelona amb nosaltres.

seguir llegint

Olga

Aquestes són les llengües que em fan ser jo mateixa (català, castellà, caló, anglès i francès) però això no vol dir que d’aquí a uns anys no aprengui més i millori les que ja sé.

seguir llegint

Othman

He après diversos idiomes, però per aprendre àrab i no perdre’l cada estiu vaig al Marroc i així mantinc el meu nivell i aprenc coses noves. Al Marroc n’hi ha dos tipus d’àrab l’oriental i l’occidental i cadascun té la seva pronunciació i diferents paraules encara que signifiquin el mateix.

seguir llegint

Oualid

Quan vaig començar aprendre la llengua castellana, vaig notar que hi havia paraules molt semblants a l’àrab i la primera impressió va ser que l’àrab robava les paraules del castellà. Fins als 13 anys que va ser quan el meu professor em va ensenyar que hi havia paraules del castellà agafades de l’àrab.

seguir llegint

Raisa

Jo parlo 11 llengües: bangla, sylheti, dhaka, nwakali, hindi, punjabi, urdú, nepalí, anglès i una mica de català i castellà. Puc parlar correctament bangla, sylheti, hindi i urdú. Puc comunicar-me bé en anglès, nepalí i panjabi.

seguir llegint

Regine

Alguns es reien de com parlava, degut a això em vaig posar-me trista, perquè no podia fer res sinó estudiar i ignorar el que diu la gent.

seguir llegint

Rocío

El gallec ha sigut una de les llengües que sempre a estat a la meva família. És l’única llengua de les que practico, que no se parlar. Entenc tot i això és molt important perquè així podem viatjar a països de parla portuguesa com Portugal o Brasil.

seguir llegint

Rose Anne

A Filipines la meva cosina està fent la carrera per ser professora, i una de les assignatures que tenen és el castellà. Em va ensenyar una de les fitxes que fan i em van semblar una mica estranyes, perquè les paraules estan mal escrites i no s’entenen les frases que hi posa.

seguir llegint

Sandeep

Sóc de l´India i la meva llengua materna és Punjabi que l’he après dels meus pares.

seguir llegint

Sé molts idiomes, veus? (Clara Damla Ozkazanç Blanco)

Ara, a l’institut, com faig una altra optativa, no puc aprendre cap altre idioma en aquest mateix lloc, però potser a quart d’ESO faci llatí, perquè, com diu el Francesc, el meu professor de castellà, els que estudien llatí són més alts, més bonics, més llestos i moltes coses més.

seguir llegint

Sergio

Els idiomes eren els mateixos fins que un nou idioma i jo ens vam creuar, el francès. Era una espècie de català amb la R una mica mandrosa quan la pronunciàvem.

seguir llegint

Shakira

Quan venia gent nova de fora a l’escola feia de traductora a persones de Pakistan, Índia i Bangladesh.

seguir llegint

Sneh

Recordo quan estudiava a India em costava escriure hindú i un dia a l’escola quan estava en la classe d’hindú, la professora em va arrencar el paper on estava escrivint només per escriure tort.

seguir llegint

Soc políglota (Faseeh)

Vaig venir a Barcelona als 3 o 4 anys, i de moment porto 10 anys aquí. Vaig començar a anar a l’escola i em posava molt nerviós perquè tenía por, però vaig veure que tenia companys que eren del mateix país i que havia començat a parlar en urdú amb ells. I és que així em sentia més agust.

seguir llegint

Soc una pixapí (Jana)

Al poble hi tinc més que algun amic i quan quedo amb ells sempre surt el tema que sóc una pixapí, per l’accent tan obert i tan barceloní que tinc. Ells tenen un accent molt més tancat i fan servir paraules sense ser castellanismes (tenen l’accent del berguedà).

seguir llegint

Taha

Després d’un any que entrés a l’ESO, una de les meves amigues em va recomanar l’anime i els mangues. L’anime són sèries animades fetes en japonès. D’aquesta manera he començat a entendre algunes paraules del japonès, tanmateix, encara no el puc parlar gaire. Encara només sé paraules bàsiques.

seguir llegint

Tanher

Vaig néixer a Bangladesh i allí es parla dakaiya i shelety, majorment se sol parlar dakaiya perquè és com la llengua principal i normalment se sol parlar a Daka i Shelety que és com la llengua secundària, se sol parlar a Shelet.

seguir llegint

Tasneem

Quan vaig anar acabant primària, vaig començar a descobrir un nou gènere musical, el k-pop. És com el pop però en coreà. Em va agradar molt la seva música, i també vaig començar a mirar sèries coreanes. La veritat és que les sèries d’allà són molt addictives, i he vist més de cent en total. Però hi havia un problema, i era que no m’agrada llegir els subtítols mentre estava mirant la sèrie al mateix temps, i vaig decidir aprendre l’idioma perquè fos més fàcil.

seguir llegint

Tinc molt bona relació amb totes les llengües (Zahra Batool)

Així mateix, el 2018 vaig venir a Barcelona. Vaig començar 5è, i vaig anar a l’aula d’acollida. Durant dos anys vaig aprendre a parlar en català. Per a mi el català és la llengua més bella de totes. Penso que sona molt suau quan algú el parla.

seguir llegint

Tot té emocions, fins i tot les llengües (Yasmina Er Requraquy)

Sens dubte la llengua més especial per mi és l’àrab, perquè em transmet molta alegria i comoditat, pel fet que em recorda als moments màgics i inoblidables que he viscut al Marroc. Com quan tota la família celebràvem l’Eid, la festa del xai.

seguir llegint

Un pakistanès europeu (Muhammad)

L’urdú és una llengua especial per a mi, va ser la primera llengua que vaig parlar, és la llengua del meu país, la dels meus pares. I és una llengua que no entenc massa, però la gaudeixo molt. Quan arriba Ramadà, m’agrada veure sèries en urdú o panjabi, em semblen molt bones i no m’avorreixen gens.

seguir llegint

Una família, moltes llengües (Jana Piquer)

L’altre germà de la meva mare va decidir que volia anar a viure a un altre país, en va visitar molts, però es va quedar a Indonèsia. Allà, va aprendre indonesi i va ser professor de batxillerat internacional. Un any el vam anar a veure, vaig intentar aprendre’n una mica, però només vaig aprendre unes paraules i els números de l’1 al 10, però ja no me’n recordo.

seguir llegint

Una història simple de llengües apreses (Samia Malek Sume)

Moltes de les meves amigues se’n van anar a Anglaterra. Aleshores elles em parlaven en anglès i jo no entenia res. A partir d’aleshores m’interessa molt l’anglès.

seguir llegint

Una nova llengua (Leslie Rabago Mata)

També sabia entendre el tagàlog i l’ilocano (tot i que em costava parlar-lo) majoritàriament pels meus pares, la meva germana gran, els tiets i les tietes. Això sí, mai no he pogut parlar fluidament les dues llengües perquè mai no he fet cap classe o simplement perquè en el seu moment no m’interessaven.

seguir llegint

Una part de mi (Yasmin)

A casa majoritàriament es parla àrab i castellà, tot i que de vegades també català. Des de petita, la meva família m’ha parlat i ensenyat àrab. Però quan vaig començar a anar a la guarderia vaig aprendre el català. Una mica més gran ja sabia quatre idiomes, perquè a l’escola estudiava castellà, català i anglès.

seguir llegint

Xinrong

Sé parlar xinès simplificat, és la llengua que em sento més còmode, anglès, més o menys català i castellà. A fora, com a l’escola o a les botigues, he de parlar català o castellà, així puc practicar.

seguir llegint

Yasmary

El 2014 la meva mare em va portar d’Hondures cap a aquí, a Espanya. Jo només sabia parlar castellà i la meva mare em va ensenyar català durant les vacances d’estiu perquè jo pogués entendre tot el que em deien a l’escola.

seguir llegint

Younes

El que crec que destaca més és la importància sentimental o íntima que em transmet cada llengua.

seguir llegint

Zaira

A casa meva, la meva mare és l’única que sap parlar un dels llenguatges indígenes, és a dir, que estan en perill de desaparèixer, el quítxua. És una llengua que es parla per alguns llocs de sud Amèrica com Perú o Bolívia. Ella, com moltes persones, no la sap escriure, només la parla amb l’àvia o alguns dels meus familiars.

seguir llegint

Zohaib

Va ser molt difícil deixar el meu país i venir a un altre, el principi va ser molt difícil però ho intentava i a poc a poc ja em vaig acostumar a viure a Barcelona. Quan vaig tenir 8 anys vaig a anar a una escola (Milà i Fontanals), ningú em parlava però igualment vaig esperar perquè sempre la meva mare em deia si esperes, algun dia tendras tot i pensant això a poc a poc vaig tenir amics i vaig aprendre a parlar català.  

seguir llegint

Zunera

A mi m’agrada molt aprendre llengües diferents com per exemple ara estic aprenent bengalí i hindi. Tinc amics de diferents països i m’ensenyen a parlar la seva llengua materna.

seguir llegint

Per llengua:

Per curs:

Per centre: