Em dic Evelyn, tinc 14 anys i vaig néixer el dia 23 de desembre del 2009. Vaig néixer a Barcelona, a l’Hospital del Mar.
Els meus pares són filipins. La meva llengua materna és el castellà. Des de petita sempre he parlat aquest idioma, i també vaig començar a parlar tagal, un idioma de les Filipines. Els meus pares es parlen i em parlen en tagal i ilocano. Concretament, el meu pare em parla en ilocano i la meva mare, en tagal, per això entenc tots dos idiomes, però a vegades em confonc, perquè quan els parlo, barrejo les llengües. El català, el vaig aprendre ja que anava a una escola catalana. El vaig aprendre molt ràpid perquè s’assembla al castellà. Després, quan ja anava a 3r o 4t, vaig començar a aprendre anglès, tant a l’escola i en classes particulars. Aquest idioma em costava més, ja que va ser un idioma nou pel meu cap. Tinc dominat el castellà i el català però l’anglès, el tagal i l’ilocano no, encara em falta més per aprendre. No sempre penso en el mateix idioma, penso en diversos idiomes; depèn de cada situació, si soc a l’institut, normalment penso més en castellà i català, i si estic amb la meva família, penso amb la meva llengua materna.
Per últim, a mi m’agrada que hi hagi molts idiomes al món, i em sento malament pels idiomes que van desapareixent amb el pas del temps. Cada vegada que sento un idioma nou, em venen ganes de parlar-lo i aprendre’l també. Em sembla meravellós que hi hagi molts idiomes al món.
Quan estic amb alguns amics filipins em parlen tagal o ilocano, però jo no els parlo el mateix idioma, només castellà. No els parlo tagal o ilocano perquè em fa vergonya que els barregi, m’equivoqui o no em surti la paraula. L’entenc, però no el sé parlar fluid.
Evelyn Tano