Sóc la Maria i avui t’explico la meva autobiografia lingüística.
Quan jo era petita les llengües que es parlaven a la meva família eren el català i el castellà, ara es continuen parlant les dues llengües, tot i que des de petita he parlat més el castellà.
Les llengües que entenc, sé llegir i sé parlar són, com ja he dit anteriorment el català i el castellà, però, també l’anglès i una mica de francès. El català i el castellà las he après escoltant-les des de petita, en canvi, l’anglès l’he estat estudiant, a causa del fet que la majoria dels meus familiars no parlen anglès i els familiars que el parlen no acostumen a parlar-lo mai, també fa uns anys que estudio francès per així aconseguir parlar-lo i entendre’l més fluidament. De petita segurament utilitzava un munt d’estratègies i de trucs per aprendre llengües, però, avui en dia només em recordo d’un truc que consistia a fer el gest de beure aigua i el gest de veure alguna cosa amb les mans, per poder així diferenciar quina anava amb “V” i quina anava amb “B”.
Amb la família en la qual visc a casa parlo més el castellà, ja que ja per nosaltres és més còmode, amb la família de la meva mare parlo tant català com castellà per igual, encara que el meu avi va néixer a Extremadura, entén el català i el parla perfectament, amb la família del meu pare encara que parlen el català mai el faig servir, perquè els seus pares van néixer a Albacete i encara que van venir a viure aquí de joves se senten més còmodes parlant el castellà.
Als viatges jo parlo l’idioma que es parli en el país, però si no sé parlar l’idioma que es parla en el país, acostumo a parlar el castellà o l’anglès, ja que són les llengües que les persones entenen amb més facilitat. A les botigues acostumo a parlar l’idioma en el qual em parli la persona de la botiga, però, a vegades pel costum de parlar el català a l’escola, quan em poso nerviosa encara que penso en castellà em poso a parlar català.