Sóc la Laura, tinc 15 anys i vaig néixer a Barcelona. Porto tota la meva vida aquí a Barcelona, però els meus pares són d’origen Filipí. Encara que els meus pares sempre m’han parlat en la seva llengua materna, que és el tagal (idioma principal de les Filipines) jo sempre acabava responent-los en castellà. Una mica estrany, ja que parlàvem en dues llengües completament diferents però igual ens podíem entendre. I avui a dia ens seguim comunicant així.
Gràcies a l’escola puc entendre i parlar-ne bé el català i el castellà. Per una altra banda puc entendre sense problemes el tagal, ja que els meus pares sempre s’han comunicat amb mi a través d’aquella llengua, encara que l’entenc bé, no el domino parlant. El meu germà, en Joan, fa més de 5 anys que viu al Regne Unit, i sol vindre quan hi ha vacances. M’és complicat entendre i parlar l’anglès. He arribat a llegir llibres amb tots aquests idiomes que he mencionat anteriorment i no he tingut dificultat en entrendre’ls, però el que em sento més còmode llegint és en castellà, ja que va ser el primer idioma que vaig aprendre.
Quan vaig tenir 13 anys me’n vaig anar al Regne Unit per provar com són els estudis i un any després vaig tornar a Barcelona un altre cop. Ja que allí l’idioma natal és l’anglès, al principi, per a mi, era difícil adaptar-me al ritme, ja que aquí l’anglès s’estudia com a tercera llengua, i a l’estar allí havia de parlar-ne fluid. A poc a poc vaig agafar el ritme i vaig acabant parlant l’anglès fluid sense problemes. Encara que a aquella escola m’ajudava a aprendre l’anglès, veure pel·lícules subtitulades en anglès m’ajudava molt. Com he dit abans, només vaig estar un any i després d’aquell any vaig tornar a Barcelona. Quan vaig arribar un altre cop i van començar les classes, em resultava molt estrany el català, ja que havia estat més d’un any sense parlar-ne ni escoltar-ne del català, però tot és qüestió de practicar fins a acostumar-te.
Normalment utilitzo el castellà per comunicar-me a tot a mena de llocs al que vaig, excepte el col·legi. I l’anglès quan viatjo fora d’Espanya o inclòs quan parlo amb la meva família d’Anglaterra.