Γεια σε όλους, το όνομά μου είναι Ερμής, και είμαι περήφανος που το μοιράζομαι με τον Έλληνα αγγελιοφόρο θεό, της πανουργίας και της ειρήνης, εξ ου και η ιστορική προέλευση του ονόματός μου.
Jo vaig néixer l’any 2009 a Barcelona, i aquest magnífic lloc i la dedicació de la meva mare em va permetre ja des de ben petit conèixer tres llengües: el català, el castellà i el grec, de part de la meva mare.
Segons els meus pares, la primera llengua que vaig aprendre a parlar va ser el grec, ja que des de ben petit viatjava al país natal de la meva mare i era ella la que més insistència i dedicació posava perquè em familiaritzés amb les llengües. Això i el fet que la meva mare estigués convençuda de què hauria d’aprendre grec des de ben petit va ajudar-me a saber parlar aquesta llengua a una primerenca edat, molt abans de la mitjana de nens i nenes petites.
Els meus pares sempre han sigut molt cultes i han estat molt atents amb mi, sempre han utilitzat el saber com l’arma més poderosa i al seu fill no l’anaven a deixar indefens. Després d’haver començat a balbucejar paraules en grec, el meu pare es va posar mans a la feina amb el català. Segons el que m’ha explicat, quan va veure que la meva mare va aconseguir que jo parlés un idioma que ni tan sols era propi de la ciutat on vivia, va demanar consell a la meva mare sobre com poder començar a instruir-me el català i un parell de mesos després, de tant escoltar el nostre idioma vaig començar a parlar-lo.
Uns anys més tard, gràcies a l’educació que vaig rebre a la meva escola infantil i primària, vaig descobrir una nova llengua oficial al nostre territori, que l’havia escoltat diverses vegades, però que mai ningú m’havia insistit perquè aprengués, el castellà. Juntament amb el descobriment d’aquesta nova llengua, em vaig alfabetitzar en aquest nou idioma i vaig reforçar molt els meus aprenentatges del català.
Mentre anaven avançant els anys, anava aprenent cada vegada més de les llengües que convivien al nostre territori gràcies a escoltar-les i practicar-les cada dia en situacions quotidianes. En canvi, el grec encara que fos la meva primera llengua parlada no avançava molt de cara al seu domini, ja que amb el bàsic per comunicar-me amb la meva mare en tenia prou.
Ja a primer de primària, als meus sis anys, vaig començar a aprendre una altra llengua estrangera, però d’aquesta mai havia sentit parlar i em resultava totalment aliena, estic parlant de l’anglès la llengua que a dies d’ara continuo instruint-me i aprenent coses noves cada dia perquè és una llengua que utilitzo més aviat poc, només a horari escolar a les seves pròpies classes i a les ciències.
En el meu trajecte de l’educació primària, vaig aconseguir potenciar a un molt bon nivell el meu coneixement en totes les llengües citades anteriorment, gràcies en aquest cas a la meva pròpia dedicació, curiositat i esforç. Aquests sis anys els considero els anys més importants de la meva vida, ja que no només em van ajudar a quasi dominar aquestes 4 llengües sinó que també em van definir com a persona.
A principis de començar l’educació secundària, em va picar molt la curiositat per una llengua llunyana, de la que mai havia sentit parlar, però quan l’escoltava per la televisió em fascinava. Al final, la llengua nativa del Japó, el japonès em va acabar agradant tant que vaig decidir aprendre-la. Ens va ser tan difícil trobar una acadèmia japonesa que vaig començar a fer classes amb una professora particular i avui en dia segueixo cada dijous connectant-me per l’ordinador a zoom i fent una videotrucada on conversem i m’ensenya la seva llengua materna.
En l’actualitat continuo aprenent i practicant un munt de llengües perquè l’institut et demostra que és impossible dominar una llengua a la perfecció, però t’ajuda a cada vegada estar més a prop d’intentar assolir aquest objectiu. Les llengües que no practico a l’institut les parlo a casa (menys el japonès és clar) i gràcies a unes lliçons de reforç que vaig fer un estiu a Grècia he après a escriure i llegir a la perfecció.