Jo vaig néixer a Hondures, on es parla en castellà, tot i que hi ha algunes zones on es parlen altres dialectes o llengües. Així doncs, la meva llengua nadiua és el castellà, amb la meva família parlo en castellà, penso, i automàticament em surt parlar aquesta llengua.
A les escoles, des de primer es comença a estudiar anglès, actualment diria que el meu nivell d’anglès és un B1. Encara em falta molt per parlar-lo amb fluïdesa, escriure’l i entendre’l bé. Sempre que intento parlar, escriure o llegir en anglès, el meu cap tradueix automàticament tot al castellà, algunes paraules no, però la majoria sí. Crec que aquest és el meu gran problema, em costa, ja que el meu cervell sempre tradueix l’anglès i és molt dificultós per a mi aprendre aquesta llengua.
Als 9 anys vaig començar a viure a Catalunya, a Barcelona, on visc en l’actualitat. Ara tinc 14 anys, i en 3 mesos, en tindré 15. Des que vaig arribar vaig conèixer el català. A l’escola totes les classes eren en català, per tant vaig posar-me a estudiar aquesta llengua. Els professors em donaven llibres i exercicis per fer, veia programes en català per familiaritzar-me més ràpidament. El fet d’escriure’l, llegir-lo i escoltar-lo cada dia em va ajudar molt. Actualment l’entenc i el parlo força bé. Quan escolto, llegeixo o parlo en català, penso en aquesta llengua sense traduir, no com em passa amb l’anglès. Suposo que després de 5 anys ja m’he familiaritzat amb la llengua.
Altres llengües que m’agradaria aprendre són: l’italià, el llatí, l’esperanto i l’alemany. Em semblen molt interessants i boniques, també m’agradaria viatjar als països on es parlen. Però principalment, m’agradaria familiaritzar-me amb l’anglès, entendre’l i parlar-lo perfectament.
I finalment, aquesta seria la meva autobiografia lingüística.