El català és la llengua que parlo des que vaig néixer gràcies als meus pares que me la van ensenyar. Des de llavors el català m’ha acompanyat i m’acompanyarà allà on vagi al llarg de la meva vida. Aquesta llengua és preciosa amb algunes complexitats que la fan ser única. Amb uns insults incomparables i amb paraules tan boniques com “xiuxiuejar, rauxa i pessigolles”.
Deixant a banda el català, he tingut el privilegi de viatjar per Europa i conèixer les seves altres llengües i cultures.
A França, el nostre país veí, hi vaig cada any, és per això que el francès és una de les llengües que també m’agrada aprendre. Té un accent enganxós i paraules que han passat a ser internacionals.
Per Itàlia també he passat, aprenent expressions típiques com: In bocca al lupo, que literalment seria “A la boca del llop!” però s’utilitza per desitjar sort.
També vam descobrir que la gran frase italiana que diem aquí, la de e se non è vero, è ben trovato, que la seva traducció seria “i si no és veritat, està ben trobat”, allà a Itàlia no la fan servir, però en canvi, a Catalunya sí.
I per descomptat, com a bona fanàtica del futbol que soc em vaig aprendre algun vers de l’himne d’un club de futbol italià, que diu: Juve! Storia di un grande amore! Bianco che abbraccia il nero!… Que en català diria: “Juve! (És l’abreviació del nom de l’equip) La història d’un gran amor! El blanc que abraça al negre! (referint-se als colors de la seva equipació)”.
D’Alemanya he visitat la seva capital, i d’ella he enriquit coneixement de tota mena, he provat salsitxes, he anat amb bicicleta (cosa que allà es fa molt), he visitat el seu estadi olímpic… Però també he après paraules com Na? Que aquí diriem “Que tal?”, Tschüss que seria “Adéu“… I per acomiadar-se de manera més formal també es pot dir auf wiedersehen.
La llengua té lletres pròpies de la seva llengua, i la més estranya és la ß, que fa de doble “s”. A part, aquest idioma també disposa de vocals amb dos punts a sobre d’elles. D’una curiositat que ens vam adonar de l’alemany, és que hi ha molts dialectes de la llengua i estan repartits pel país.
I al costat d’Alemanya, trobem Polònia on també he visitat la seva capital i les ciutats del voltant. De Polònia, la paraula que més marcada em va quedar va ser Do widzenia, són dues paraules que es pronuncien juntes, ràpides de dir i volen dir “Adeu”. Przepraszam, aquesta és una paraula molt difícil que l’escoltàvem de tant en tant, però no sabíem pronunciar-la nosaltres, vol dir “Disculpes”.
Desitjo continuar visitant món i seguir descobrint llengües i cultures.