Soc la Rose Anne. Vaig néixer a Barcelona. La meva família és de Filipines. Quan vaig néixer els meus pares em parlaven en tagàlog. El tagalog és l’idioma de Filipines.
Quan vaig entrar a l’escola, vaig aprendre el català, el castellà i l’anglès. Al saber molts idiomes, de vegades sé una paraula en un idioma però no me’n recordo com és a l’altre. Per exemple, sé la paraula en tagàlog però en castellà no em surt.
A casa parlem en tagàlog i castellà. Els meus pares ens parlen barrejant el castellà, tagàlog i una mica d’anglès. El meu germà i jo els contestem en castellà i de vegades amb paraules del tagàlog.
Quan vaig anar per primer cop a Filipines, al principi em va costar molt parlar amb els meus cosins perquè no ens coneixem i jo no acostumava a parlar molt l’idioma. Cada vegada em costa més parlar en tagàlog.
La meva mare només sap 3 idiomes (tagàlog, castellà i anglès), el meu pare sap 4 idiomes (castellà, tagalog, anglès i ilocano) i el meu germà sap 5 idiomes (castellà, anglès, català, tagàlog i francès).
A Filipines la meva cosina està fent la carrera per ser professora, i una de les assignatures que tenen és el castellà. Em va ensenyar una de les fitxes que fan i em van semblar una mica estranyes, perquè les paraules estan mal escrites i no s’entenen les frases que hi posa.
En tagàlog hi ha paraules que són com en castellà però s’escriuen diferent, com per exemple: “cocina, cuchara, tenedor, plato”. Quasi totes les paraules que semblen castellà són coses de la cuina.
En conclusió, m’agrada saber molts idiomes però és difícil de saber tants idiomes que de vegades no sé que estic dient.