Vaig néixer, i vaig escoltar per primera vegada la llengua que em defensaria tota la meva vida, que em faria sentir segura, i que parlaria dia rere dia, i si un dia no trobo amb qui parlar-la, interiorment la parlaré, perquè jo penso, parlo i escric en català. És la llengua que avui en dia domino més. Tot i que, em vaig anar fent gran i cada vegada mostrava més interès per la televisió, i les pel·lícules de Disney, i tot això estava en castellà, a partir d’aquí va entrar en el meu petit món el castellà.
El castellà també forma part del meu dia a dia, encara que no el parlo amb tanta seguretat com el català, i a vegades barrejo paraules, és una de les llengües que parlo més. Una curiositat amb aquestes dues llengües que em passa sovint, és que tinc amics que parlen castellà com a llengua materna i se senten més còmodes que amb el català, per això parlen amb castellà i jo segurament moltes vegades començo amb el castellà i acabo amb el català, perquè mútuament ja ens hem acostumat i a cadascú li és més fàcil parlar una llengua que l’altre. Encara que entenem les dues llengües perfectament.
En arribar a l’escola vaig començar amb l’anglès, com que introduir una nova llengua és difícil, va costar però avui en dia puc mantenir una conversa fluida amb algú anglès, a part de que en la meva família, el marit de la meva cosina és angles i amb els seus fills parla la seva llengua, per això quan era petita i parlaven em quedava molt impressionada. I cada vegada em cridava més l’atenció aprendre anglès. També he pogut fer francès, llengua que encara no domino del tot, però cada vegada més, ja que fa relativament poc vaig fer un intercanvi a França i vaig poder tenir algunes converses fluides.
Però sobretot em vaig adonar de la importància de les llengües, perquè a vegades, estem tan acostumats a un lloc que quan sortim, tot ens fa por, per no saber comunicar-nos, i a més tenir la impotència de voler dir alguna cosa i no saber com, o de voler-te introduir en la seva conversa i sé una més, i no poder. Quantes més llengües sapiguem, segur que tindrem oportunitats de viure experiències úniques. Per això ara que he vist que la meva autobiografia lingüística és molt bàsica tinc ganes d’aprendre més idiomes. I no vull deixar de dir que les llengües evolucionen, perquè el meu català no és el mateix que el de la meva àvia.