En l’enrevessada tapisseria de la meva identitat, els fils serbis estan teixits delicadament, però són les vibrants tonalitats de l’anglès les que pinten la vasta tela de la meva existència. Tot i estar físicament situada dins de l’abraçada càlida d’Espanya durant els últims vuit anys, continuo sent una estrangera als ritmes del català i el fluix rítmic de l’espanyol, emprant-los com a eines de necessitat més que com a vincles de connexió cultural.
Si reflexiono sobre els meus orígens, em trobo confrontada amb la complicada naturalesa de la nacionalitat. La veu de la meva mare, era una harmoniosa barreja de serbi i búlgar en els seus anys més joves, ressonava a través del paisatge tumultuós d’un territori devastat per la guerra, on les fronteres es difuminaven. Criada al costat de la frontera, la seva ràdio captava les freqüències del país del costat, navegava pel paisatge lingüístic amb una fluïdesa nascuda de la necessitat.
En contrast, la meva criança es desplega davant d’un teló de fons d’abundància lingüística. Travesso els corredors laberíntics del llenguatge amb facilitat, abraçant llengües alienes a la infància de la meva mare. En anglès es duen a terme la major part de les meves interaccions diàries, mentre que el serbi murmura suaument als recessos de la meva ment, un recordatori de les arrels plantades en una terra a milers de quilòmetres de distància.
Estic orgullosa dels idiomes que parlo, però espantada per l’espectre de la pèrdua cultural. L’estiu del 2016 va marcar un canvi en la meva narrativa, ja que aquell moment va marcar l’inici de la difuminació de les nostres tradicions, la nostra història i el meu llenguatge. Em trobo atrapada entre dos mons, ni completament espanyola ni autènticament sèrbia.
La perspectiva de tornar a la meva terra ancestral es presenta gran en la meva consciència. Els carrers de la meva joventut encara ressonaran amb el riure dels amics d’infància, o bé han estat engolits per l’implacable ritme del progrés? Trobaré consol en la familiaritat de la llar o continuaré sent una estranya en la terra dels meus avantpassats?