El 17 de febrer del 2022 vaig arribar per primera vegada a Espanya, més específicament a Catalunya. La majoria de les coses les trobava en català així que em vaig veure obligada a aprendre’l, per l’escola i altres raons.
Al principi només podia entendre molt poques paraules d’una frase, amb el temps la meva oïda es va acostumar a escoltar el català més seguit i se’m va fer més fàcil poder-lo entendre. Els mesos van anar passant i gràcies a les classes de l’aula d’acollida vaig poder anar entenent fàcilment la llengua com també entaular converses i escriure textos de forma correcta. Vaig estar al voltant d’un any i mig a l’aula d’acollida, però actualment ja no m’és necessari anar-hi.
El català no és l’única llengua amb la qual tinc interacció, alguns dels meus companys i amics meus, parlen àrab, tagàlog, portuguès, anglès, entre moltes altres llengües. Sentir diferents idiomes és una cosa que m’atrapa. Em resulta molt agradable viure en un lloc on la convivència entre molts idiomes és un fet normal per a tots. Les llengües no són només llengües, també volen dir diferents cultures fins i tot parlant la mateixa llengua.