Jo sóc l’Ela, sóc de Bangladesh, sóc de la capital, Dhaka. Fa 8-9 anys que estic a Barcelona. Quan estava segon de primària, només sabia dir “Hola”. El primer dia d’escola no entenia res, i vaig plorar. Unes noies m’estaven parlant en urdú i les entenia una mica, m’havien dit que faltava poc per acabar les classes.
Jo sé parlar 5 idiomes: bengalí, castellà, català, anglès i l’hindi, però no parlo amb ningú en hindi, i entenc urdú. Sé parlar bengalí, però no sé el llegir molt ni escriure’l. A Barcelona hi ha unes classes de bengalí i allà és on he après a escriure i llegir una mica, però he deixat d’anar-hi perquè era molt difícil aprendre tants idiomes a la vegada. Des que estic a 3r ja no hi vaig, sé el bàsic i res més. He après castellà i català a Barcelona i de l’anglès ja en sabia algunes paraules, però he millorat més aquí. Ara sé escriure i llegir anglès, he après més mirant pel·lícules en anglès i ara m’encanta aquesta llengua. L’hindi, la veritat no sé com l’he après, no sé si és perquè a Bangladesh es miren molt sèries, pel·lícules en hindi o perquè quan he vingut aquí i molta gent hi parlava l’hindi i l’urdú.
Parlo més castellà que català, perquè avui en dia no es parla català amb els amics, o almenys jo no, només a classe hem de parlar amb el professor en català. He après català des de 3r de primària perquè a 2n estava molt perduda i només parlava una mica de castellà. He millorat el castellà i el català a primer d’ESO i és quan ja he après a parlar bé els dos idiomes. El català, com no estic acostumada a parlar-lo, em poso una mica nerviosa, però l’entenc bé.