Sóc Marita, fa 14 anys que visc a Barcelona: tota la meva vida. Els meus pares van néixer a les Filipines, però en diferents províncies. Des de petita m’he comunicat amb ells en castellà, la meva llengua materna.
Quan vaig complir els 7 anys el meu padrastre va portar a Espanya des de les Filipines a la meva germanastra Francine, que té la mateixa edat que jo, i al meu germanastre Mark. Ells dos només parlaven ilocano i jo no parlava aquest idioma, així que ens era difícil poder relacionar-nos. És per això perquè els nostres pares ens van ensenyar a parlar el tagalog, la llengua oficial de les Filipines. A poc a poc vam poder comentar-nos coses i parlant parlant, vaig ensenyar, inconscientment, el castellà als meus germanastres. Ells em van ajudar a poder entendre l’idioma que parlaven.
De petita vaig canviar d’escola tres vegades i això no dificultava la meva relació amb altres nois de la meva edat. A totes les escoles que vaig assistir ensenyaven a parlar el català i l’utilitzaven diàriament, així fos com vaig aprendre una altra llengua, però només la parlava a l’escola amb els professors i companys d’aula. A 3r de primària els meus pares em van canviar de col·legi per estar amb els meus germans, vaig tenir la sort d’anar a la mateixa classe que la Francine i com una bona germana faria, ella em va presentar el seu grup d’amigues, era curiós, perquè totes sabiem el tagalog i de vegades xerravem en aquest idioma.
Des de petita tinc una bona relació amb la meva mare, així que parlem moltíssim. Quan tenia cinc anys, de camí a casa, m’ensenyava a parlar l’anglès, una llengua estrangera, i al principi em costava molt memoritzar els noms de les coses, però amb el temps en vaig aprendre més. Al col·legi també ens ensenyaven vocabulari en anglès, però aprenia molt més amb la mare.
Ara vaig a l’institut Miquel Tarradell i quan vaig passar a 1r d’ESO, vaig tenir l’assignatura de francès i a 2n també, però a 3r no tenim aquesta assignatura així que només en sé parlar una mica.
A l’institut, hi ha persones de diferents continents entre ells: América del sud i central, Àfrica, Europa, Asia i Oceania. Som una comunitat multicultural i per això tenim una assignatura que s’anomena TIL. Es tracta de totes les assignatures de llengua i els idiomes estrangers que sabem, barrejades en un dossier. En aquesta assignatura fem activitats, excursions, presentacions i xerrades sobre les diferents llengües que hi ha al centre. Aquest any nosaltres, els de 3r, ens a toca treballar en aquesta assignatura la premsa. Busquem noticies d’altres idiomes, les comparem i contestem preguntes del dossier. També hem fet un diari amb notícies i anuncis, i finalment les presentem davant de la classe.
A la meva classe tothom parla més de tres llengües, i entre tots nosaltres parlem 10 idiomes: Català, Castellà, Anglès, Àrab, Bengalí, Punjabi, Urdú, Tagalog, Ilocano i Quítxua. És molt interessant parlar amb tothom perquè també tenim diferents cultures i punts de vista sobre el món, i encara que tots som diferents ens acceptem i ens respectem.