Des de ben petita m’han parlat en català, a totes les escoles que hi he anat, sempre me n’han parlat.
Jo vinc d’una família catalana, ningú parla castellà, quasi mai. Quan em vaig anar fent més gran ja vaig anar aprenent dos idiomes, castellà i l’anglès.
Quan ja tenia onze anys, vaig començar a fer futbol a l’equip CESB (Club Esportiu Seagull Badalona) i així que vaig arribar, vaig veure que en aquell club de futbol no parlaven català, a mi en aquell moment no em va importar gens.
Al cap dels anys, em vaig adonar que, que no parlessin català, era una mica estrany, ja que jo vinc d’una família catalana. Vaig proposar a la meva entrenadora de fer els entrenaments en català, ja que hi havia paraules que jo en aquell moment no entenia. Ella em va respondre que no, que els entrenaments seguien fent-se en castellà.
Quan ja vaig fer 13, em van pujar d’equip i em va tocar un entrenador que parlava català. Avui en dia, segueixo amb aquest entrenador. Ens fa els entrenaments en català, això m’agrada molt més i sembla mentida que sigui un luxe poder entrenar amb la meva llengua materna.