Al llarg de la meva vida he anat experimentant un món d’idiomes diferents, però només un ha sigut el que m’ha acompanyat sempre, durant la meva infància, escola… Aquest és el castellà amb el qual em comunico a casa. Encara que la meva llengua materna sigui el castellà el català m’ha acompanyat també al llarg de la meva vida i he tingut l’oportunitat d’ampliar el meu coneixement sobre els idiomes i aprendre l’anglès. Aquesta llengua ha estat al meu costat des de petit, ja que actualment és la llengua del món, però tot i així mai he sentit que era suficient saber-ne tres idiomes volia ampliar el meu coneixement fins als màxims idiomes possibles, per això avui dia sé parlar-ne una mica d’italià i sé escriure l’àrab. L’interès sobre aquestes dues llengües va despertar d’una forma diferent, per una banda l’Italià em va despertar interès gràcies a les meves cosines les quals van viure durant tres anys a Itàlia i mente elles m’ajudaven amb l’aprenentatge jo ho feia de la mateixa manera amb el català i així va néixer un interès mutu per ampliar el coneixement lingüístic i a diferencia de l’Italià, l’àrab em va interesar com a llengua gràcies a una companya la qual em va ensenyar i ajudar sobre la gramàtica d’ella.
Les llengües són aprenentatges fonamentals els quals quan més entenguis millor serà per a tu comunicar-se al llarg del món.
Encara que el castellà m’ha acompanyat sempre no significa que el català no ho hagi fet. El castellà és la llengua més parlada a la meva casa, però de vegades parlo català, ja que la família del meu avi eren catalans. Encara que parlo castellà sempre el lleonès ha sigut un gran protagonista al llarg de la meva vida, perquè tota la meva família excepte el meu avi són descendents d’un poble de Castella i Lleó molt prop de Galícia. És un idioma molt poc conegut, ja que està en perill d’extinció, però no significa que per no ser conegut no existeixi. El lleonès és pràcticament un castellà, però el que el diferencia són petites paraules les quals en el vocabulari castellà no hi són. La meva hipòtesi sobre aquesta llengua, és que no s’ha desenvolupat al llarg dels anys de la mateixa manera que ho ha fet el castellà, ja que tenen petites paraules les quals poden significar un món de coses. Un exemple seria: nin, aquesta paraula vol dir nen o nena en lleonès. Són petits canvis, però els suficients per formar-se com a llengua. No només està la paraula nin, sinó, que en moltes paraules en formar una frase s’afegeix al final de les paraules un “in”. Aquest afegiment sol ser a adjectius, però poden posar-se a gairebé gran part de les paraules com “guapin, monin, pequeñin…”
No només la meva part castellana té paraules curioses, el meu avi repetia paraules inventades per ell les quals s’ha convertit en un vocabulari que el representava, exemples eren: no emvotis, pa callar… Eren paraules mal dites, però que repetia amb tanta freqüència que ell mateix l’implantava al seu vocabulari al seu dia a dia.
Parlant sobre paraules que deia o diu la meva família, com m’han criat amb aquest vocabulari algunes de les paraules jo mateix també les he anat afegint al meu vocabulari. Això ho faig a causa de mantenir el vocabulari dels meus avantpassats per no oblidar-los mai per això la paraula “fato” és una paraula que repeteixo molt. Aquesta està dita en Lleonès i significa quan una persona fa alguna broma i dius que és un “fato”, però també es pot traduir com a “tonto”.