A casa seva, sempre s’ha parlat el català, tot i això, a l’escola on estudiava va fer les classes en castellà fins que no va tenir catorze anys. Avui dia, domina el català, el castellà, l’italià, i té un coneixement bàsic de francès i anglès. D’aquestes, sap llegir-ne el castellà, el català i l’italià. Per altra banda, el francès i l’anglès els domina molt més oralment que escrit.
La llengua catalana la va aprendre a partir de sentir-la a casa, dels seus amics, i fins i tot de la ràdio o la televisió. La castellana la va aprendre a l’escola, ja que era la llengua que els professors ensenyaven. L’anglès el va aprendre a causa que li demanaven per a una feina, i el francès ho va fer de manera autodidàctica perquè diu que el francès sempre li ha semblat una de les llengües més boniques tant a l’hora de parlar-la o d’escoltar música. L’italià no va ser un aprenentatge principal, sinó que més aviat el va aprendre de viatjar a ciutats com Roma o Bolonya.
Principalment, ell recomana tenir interès a saber parlar la llengua que vols intentar aprendre, diu, que un cop et sembla divertit intentes esforçar-t’hi més perquè deixes de veure-ho com una obligació. Així i tot, a gent que li ha preguntat, i aquí m’incloc jo, ha respost que mirar les sèries i pel·lícules en versió original, és una gran forma d’aprendre idiomes pels amants del cinema; la música a la vegada és un gran mètode d’aprenentatge, i més si intentes entendre la lletra i després traduir-la.
La majoria del temps parla el català, ja que és la seva llengua materna i la que parla amb família i amics, tot i que quan viatja s’esforça a parlar l’idioma que es parli en aquell país.
Avui dia ell és guionista i director del Polònia. També ha publicat un llibre, i encara està interessat en les llengües, intentant sempre que pot aprendre alguna cosa de les que encara no domina del tot.