Tinc catorze anys i se parlar el català, castellà, anglès i Tagalog. Els meus pares van néixer a Filipines (Mindoro) però jo vaig néixer aquí a Barcelona.
Tenia 2-3 anys quan vaig viatjar allà i vaig aprendre la seva llengua materna que seria el Tagalog. Després d’un temps vam haver de tornar a Espanya i vaig haver d’anar a l’escola. En aquells moments no entenia ni sabia parlar el català ni el castellà, la mestra que jo tenia va parlar amb els meus pares i els hi va dir que jo sempre parlava en Tagalog.
A mesura que anava creixent, vaig acostumar-me a escoltar als meus companys/es i estar en un lloc on tothom parlava el català i així és com vaig aprendre a escriure i a parlar la llengua encara que no ho parlava molt bé. Recordo que quan era petita el meu pare i jo parlàvem en català per practicar, ja que jo anava a l’escola i ell anava a una acadèmia on aprenia el català.
A l’escola també vaig aprendre el castellà, actualment sempre el parlo i quan estic amb la meva família a vegades el barrejo amb el Tagalog. Parlant a casa en castellà va fer que els meus pares també aprenguin la llengua. Estava clar que se’m donava millor que el català. Des de llavors el castellà es va convertir en la llengua en què més còmode em sentia per parlar i això va fer que a casa jo comencés a parlar en aquella llengua.
A part del català i del castellà a l’escola vaig aprendre l’anglès, sempre m’ha agradat i sempre m’ha semblat fàcil, crec que aprendre l’anglès és molt útil perquè és la llengua amb la que pots parlar amb desconeguts o pots fer servir quan viatges a un altre país. Com em va interessar parlar més aquest idioma vaig decidir anar a una acadèmia anomenada Idiomarum on vaig anar amb la meva amiga, però després que passés un temps vam marxar.
Després del català, castellà i anglès l’escola va oferir a algunes persones, aprendre el francés, vaig acceptar però després d’un any una vegada més vaig anar-me’n.
Fa poc vaig voler aprendre altres llengües com el italià i per això vaig descarregar-me una aplicació anomenada Duolingo per aprendre’l. Després em va interessar el coreà, ja que vaig començar a escoltar cançons en coreà de BTS per exemple, vaig aprendre les vocals, consonants, vaig aprendre a llegir, escriure i també a cantar algunes cançons, però vaig deixar d’aprendre’l.