Soc un noi que he nascut i viscut a Catalunya tots els 14 anys que tinc de vida, excepte les vacances a altres llocs. Els meus pares són originaris de les Filipines, un país del sud-est tropical d’Àsia.
La llengua que més parlo des que era un nen petit és el castellà, és la que més parlo amb els amics, sento que és més informal i col·loquial.
Jo parlo un castellà una mica barrejat de dialectes de diferents llocs, en el meu vocabulari tinc paraules que s’utilitzen a Mèxic, al Perú, a l’Argentina o a Andalusia.
L’anglès i el català els vaig aprendre a l’escola perquè eren obligatoris, com el castellà, però amb l’anglès vaig anar més avançat perquè mirava vídeos de YouTube d’origen anglès.
Internet em va ajudar a aprendre diferents llengües, podria afirmar amb seguretat, que és una eina molt útil. Ara estic aprenent francès i portuguès, em semblen uns idiomes amb pronunciacions molt divertides.
A casa parlo tagàlog amb la família, però soc més d’entendre que parlar-lo. El tagàlog té paraules del castellà i de l’anglès ja que l’Imperi Espanyol i els Estats Units van controlar les tropicals terres de les Filipines.
M’agradaria aprendre moltes llengües, però crec que amb sis ja en tinc prou, m’agraden els reptes, com pot ser aprendre un nou vocabulari. El meu pare parla l’ilokano, que és llengua que es parla en una part de les Filipines, jo no el parlo i no l’entenc, em sembla un idioma molt difícil.
No sé per què, però m’encanta barrejar paraules de diferents llengües en una mateixa oració, em sembla fascinant i elegant.