Us explicaré amb més detall la meva autobiografia lingüística, parlo quatre llengües: anglès, català, castellà i italià. Vaig néixer a Barcelona, però fins que vaig anar a escola, no sabia res ni de castellà ni de català. Les llengües que m’han parlat des de petita ha estat principalment l’anglès i l’italià.
L’italià prové de la part del meu pare, ja que la meva família paterna és italiana i australiana. L’anglès, en canvi, deriva de la part de la meva mare, que és del Regne Unit.
Amb el meu pare, acostumo a parlar italià i, de vegades, castellà, mentre que amb la meva mare em comunico en anglès. Amb la meva germana, en canvi, acostumo a parlar en castellà.
En les meves reflexions diàries, sovint penso en castellà, però de tant en tant la meva ment em porta a fer-ho en anglès. Vaig aprendre a escriure i llegir durant la meva etapa de primària, i vaig aprendre en català i en castellà.
Quan vaig ingressar a l’institut, vaig decidir ampliar les meves habilitats lingüístiques, i vaig començar a aprendre francès. Aquesta tasca no ha estat del tot senzilla, ja que és la primera vegada que em veig obligada a aprendre un nou idioma, constituint una experiència totalment nova per a mi. Fa aproximadament un any, també vaig provar amb el japonès durant un temps, però ja no continuo amb l’estudi d’aquesta llengua.
Espero parlar altres idiomes en el futur.