Em dic Amal, he nascut el 2005 i ara tinc 14 anys. El meu nom ja respon als meus orígens. Vaig néixer aquí, a Barcelona, però els pares son d’origen marroquí per la qual cosa m’he criat entre dues cultures i diverses llengües.
A casa parlo l’amazigh, un idioma que es parla al nord d’Àfrica i que no té una gran quantitat de parlants, ja que s’ha anat perdent amb el temps. Aquest idioma compte amb un abecedari propi amb un tipus de lletra que no s’assembla a cap de les que he vist mai, però només el sé parlar ja que l’utilitzo exclusivament per a la comunicació amb la família i un grapat d’amics.
En quant al català, només el parlo a classe, encara que el parlo des que vaig començar l’escola. Tinc molta facilitat en parlar-lo i escriure’l ja que quan era petita veia principalment Super3 a la televisió, un canal català i a classe la majoria de treballs els fem en aquest idioma. El castellà és l’idioma que més parlo, l’utilitzo per a parlar amb els companys, de vegades amb la família, a part que la majoria del contingut que veiem a internet és en aquest idioma.
El francès no el domino ja que no l’utilitzo i quan el tractem a l’optativa en què estudiem aquest idioma no tractem molt la formulació de preguntes o la senyalitzar a un turista. En quant a l’anglès em defenso molt bé ja que l’he estudiat durant molts anys i veig vídeos en aquest idioma per a reforçar-lo o perquè m’agrada més. Encara això em costa un parell de segons entendre el que em diuen quan em para un turista a preguntar i després em poso nerviosa a respondre però encara així sé formular frases ben fetes.