Els primers dos idiomes que vaig començar a parlar van ser l’anglès i el castellà (la meva mare sempre em parlava en aquests dos idiomes de petit), a l’escola vaig aprendre el català i finalment els meus pares em van ensenyar a parlar el tagal. Als 4 anys els meus pares em van apuntar a una escola d’anglès on actualment continuo estudiant, els meus coneixements d’anglès venen majoritàriament d’allà.
A casa el meu pare parlava quasi sempre en tagal perquè el seu castellà no era molt bo, amb la meva mare sempre he parlat en castellà i ocasionalment anglès per anar practicant l’idioma, amb la resta de la meva família (cosins, tiets/tietes) parlo en castellà perquè tot i que els meus cosins poden parlar el tagal, ens comuniquem en castellà.
El tagal és un idioma que se’m va oblidar completament quan vaig començar la primària, els meus pares i jo vam viatjar a les Filipines per celebrar el meu cinquè aniversari allà, fins aquell moment sabia parlar i entendre el tagal, a quart de primària vam viatjar a les Filipines i no vaig poder parlar amb ningú per la barrera lingüística que hi havia, vaig deixar de practicar l’idioma i crec que això va ser el motiu de per què el vaig deixar de parlar.
A primària vaig estar en un cor, a sisè vam viatjar a Alemanya per fer un concert i vaig haver de presentar al cor en alemany, m’havia memoritzat unes 4 pàgines de les presentacions de cada acte del cor en alemany i el mateix va passar a Portugal a finals de primer d’ESO, el mètode que vaig utilitzar va ser bàsicament la repetició de les paraules per memoritzar i millorar la pronúncia. Tot i que vaig poder parlar en alemany i portuguès, actualment no puc entendre res, el castellà, al català, l’anglès i el tagal són els únics idiomes que puc llegir i entendre’ls (el tagal més o menys).
Actualment, puc parlar quasi perfectament el castellà, el català i l’anglès, el tagal únicament el puc entendre perquè el meu pare parla usualment amb mi en tagal, m’agradaria parlar alemany i japonès perquè són llocs on en un futur es podria tenir un lloc de feina bo a causa de la posició comercial que tenen aquests dos països.