La meva llengua materna, la que més parlo amb la meva família, és el català (amb el meu pare i el meu germà), amb la meva mare fem una barreja, de vegades català, de vegades castellà i de vegades totes dues a la vegada.
La meva família per part de mare són aragonesos, d’un poble petit anomenat Godos, a Terol. No saben parlar català tot i que porten vivint aquí uns quinze anys, parlen un castellà amb accent aragonès. La família del meu pare ha sigut sempre de Barcelona i sempre hem parlat català.
El meu cosí és suís, la seva mare, és la germana de la meva i el seu pare és alemany. Entre ells, crec que a casa seva, parlen en francès o en alemany, quan venen a Barcelona parlen en castellà.
A l’institut parlo català amb els professors i amb un parell d’amics, amb la resta, en castellà; també estudio anglès i francès.
M’agraden molt alguns accents de la llengua espanyola: l’accent andalús i l’argentí són els que més gràcia em fan, també m’agraden gairebé tots els que es parlen a Centreamèrica i Sud-Amèrica, en general m’agraden tots.
En un futur, m’agradaria dominar del tot les llengües que ja parlo i aprendre una mica d’italià o japonès, una de les dues.