Fa 14 anys, vaig néixer a la ciutat de Barcelona però els meus pares van néixer a Filipines, per això sóc Filipi.
De petit, els meus pares em parlaven en tres idiomes a la vegada Anglès, ilocano i Tagalo. D’aquests tres idiomes el que més entenia era l’anglès i una mica el ilocano. A l’escola vaig aprendre nous idiomes que posteriorment es convertirien en les meves llengues principals, el Castellà i el Català. A casa vaig començar a parlar nomès Castellà als meus pares de vegades, parlavem en Anglès però normalment els hi parlava (ara també) en Castellà. Al principi hi havia un idioma que em costava molt d’aprendre i era el Català, era l’idioma més complicat (Gramaticalment) d’aprendre si és desde la meva perspectiva. Sempre m’esforçava ni que fos una mica per intentar aprendre més ràpid el Català. Després d’arribar a l’últim curs de primària que és sisè, l’Anglès era un dels idiomes que més difícil d’aprendre se’m feia, però a primer d’Eso per motius que encara desconec, de cop i volta l’Anglès era un idioma que no em representava gaires dificultats a l’hora d’entendre coses, també era perquè anava a un escola d’Anglès que es deia idiomarum; Més o menys per segon d’Eso que és quan vaig començar a veure Anime (Dibuixos animats que estan en Japonès, hi ha una diversitat de temes que pots veure-hi), veient molt d’Anime i amb la repetició d’algunes paraules, poc a poc amb l’ajuda dels subtítols vaig anar aprenent l’idioma i poc després, vaig començar a parlar una mica de Japonès bàsic als meus amics, encara que no entenien algunes coses del que deia, era divertit.
Fins el dia d’avui, entenc L’ilocano bàsic, L’anglès, Català, Castellà i una mica de Japonès. Ara l’únic idioma que voldria aprendre seria el Japonès per veure Anime sense subtítols