Jo vaig néixer a Medellín, Colòmbia, un país de Llatinoamèrica. A Colòmbia es parla majoritàriament el castellà colombià (CS-CO), encara que el castellà que es parla a Colòmbia no és el mateix que el d’Europa, també cal destacar que en el mateix país es parlen diferents dialectes. A la part de la costa es parla un castellà caribeny, mentre que al centre del país es conserva més els dialectes antics… Jo, com vaig néixer a Medellín, vaig aprendre a parlar castellà paisa. A Colòmbia, a part de parlar castellà, també hi ha una gran varietat de llengües indígenes, quasi 20 de les quals, són considerades llengües mortes o extintes.
Quan tenia 4 anys vaig vindre a Espanya, lloc originari del castellà. Jo pensava que no tindria problemes per comunicar-me amb la gent, però quan vaig arribar em vaig adonar que el castellà d’aquí és molt diferent del que jo parlava al meu país. Vaig tenir problemes principalment perquè moltes de les paraules que jo coneixia i sabia el seu significat a Colòmbia canviaven de significat aquí, per exemple: a Colòmbia es diu medias i aquí es diu calcetines, o també vaig tindre problemes, i els segueixo tenint, és amb televisor i televisión, ja que a Colòmbia s’utilitza televisor que és masculí i aquí s’utilitza televisión que és femení.
Ara que tinc 14 anys m’adono que encara que el castellà de Colòmbia o directament llatinoamericà sigui un idioma procedent del castellà d’Espanya, té diferències molt grans entre llengua i llengua.
A més a més, al viure a Catalunya, he hagut d’aprendre a parlar el català, ja que és una de les llengües principals de la regió. Aprendre-ho no va ser difícil, ja que vaig tenir la sort d’arribar a Barcelona amb la primerenca edat de 4 anys, així que vaig adaptar-me ràpidament; però a part d’això agraeixo que vaig vindre a un país on la llengua principal és el castellà, ja que això em va ajudar molt a comunicar-me. Però a part de tot això, penso que el castellà i el català són dues llengües fàcils d’aprendre i que si saps parla català serà més fàcil aprendre a parla llengües com l’italià
A part d’aquestes llengües he arribat a tenir classes de francès i anglès, però mai he sigut bo per aprendre aquestes llengües i a més a més, no són llengües que em cridin l’atenció així que no puc dir que ser parlar-les molt bé. A mi sempre m’ha cridat més l’atenció les llengües com el japonès, per la seva pronunciació i accentuació.
Per últim, he arribat a aprendre l’alfabet grec i a escriure-ho també. Ara m’agradaria aprendre a parlar-lo i viatjar a Grècia a conèixer la seva cultura i la seva gent.