Em dic Ermina i tinc 14 anys. Domino el català, castellà, anglès i bangla. Aquest últim és la meva llengua natal. Vaig néixer a Bangladesh i em van portar a Barcelona amb 3 anys. Al venir aquí vaig començar a anar a una acadèmia de bangla i anglès.
Els meus pares sempre van donar molta importància a aquests dos idiomes; l’anglès que em serviria en un futur pel món laboral i el bangla per conservar les meves arrels. Lamentablement, els meus pares al no tenir tan bon nivell de català i castellà, van deixar la responsabilitat d’aquests dos idiomes a l’escola on em van portar als 4 anys. Vaig aprendre moltes coses i gràcies a unes amigues vaig començar a entendre l’urdu tot i que no el sabés parlar-lo del tot.
Una cosa que va ajudar a memorizar principalment van ser les classes per aprendre a llegir el corán i memoritzar alguns dels versos. Fins al 12 vaig ser una nena molt ocupada i amb moltíssims extraescolars (sobretot anglès) pero poc després de començar la ESO tot es va relaxar. Ara segueixo procurant no descuidar les llengües i sempre que tinc oportunitat pregunto i investigo sobre els idiomes. Em sento còmode amb qualsevol idioma dels que se. Només depèn de la persona amb qui parli.