Em dic Maya, vinc de Bèlgica i als cinc anys em vaig traslladar a Barcelona. Quan vaig arribar només sabia parlar el francès, que era la llengua que parlava des de petita, però vaig haver d’aprendre el castellà i el català. En arribar, la primera llengua que vaig aprendre va ser el castellà amb una professora particular que venia a casa meva, mentre que el català no el vaig començar a parlar fins a entrar a l’escola aquí a Barcelona. Cap als sis anys ja sabia parlar el castellà, el francès i el català sense cap problema.
Aprendre el castellà i el català tan jove no em va costar gaire i els parlo com una persona nativa de Barcelona. Tot i parlar molt bé el català i el castellà, la llengua amb la qual em sento més còmoda per parlar i llegir és el francès, però per escriure em sento més còmode en català o en castellà, ja que en marxar tan jove de Bèlgica, no vaig aprendre a escriure correctament el francès.
El fet d’aprendre moltes llengües des de jove és un gran avantatge, ja que després ajuda a aprendre més llengües amb més facilitat i et permet comunicar-te en molts països, com per exemple el castellà, que puc parlar-lo aquí però també a tota la costa est d’Amèrica del sud, o el francès, que el puc parlar a França, però també a Canadà i a Àfrica del nord i de l’oest.
En conclusió, haver après tres llengües des de petita i ara aprendre l’anglès és una cosa que em serveix molt ara i que em servirà en el futur. Agraeixo als meus pares d’haver-me donat l’oportunitat d’aprendre el castellà i al català quan vam venir a viure a Barcelona.