Em dic Mahnoor Aamir, tinc 15 anys i soc de Pakistan. Els meus pares són de Pakistan, parlen l’urdú i el punjabi. També van aprendre l’anglès a l’escola. El 2003 el meu pare va viatjar a Barcelona per primera vegada. Quan va arribar a Barcelona no sabia parlar ni el català ni el castellà. Va aprendre aquestes dues llengües a classes online. El català encara li costa una mica però el castellà ja el sap parlar molt bé. Després de dos anys, va tornar al Pakistan. Al 2005, els meus pares es van casar i després d’uns mesos, vaig néixer. Els meus pares i la meva família em van ensenyar a parlar l’urdú, el punjabi l’anglès.
Quan estava al Pakistan vaig començar a 1r fins a 2n de primària i allà vaig aprendre a escriure l’urdú. Al principi, em va costar molt escriure perquè per a mi, la lletra era molt difícil. Vaig estar uns mesos aprenent a escriure i a poc a poc me’n vaig anar sortint.
Al 2010, la meva família i jo ens vam traslladar a Barcelona. Vaig estar molt nerviosa el meu primer dia de 4t de primària. No sabia parlar el català ni el castellà. Vaig estar dos anys en l’aula d’acollida, on feia exercicis de gramàtica, llegia contes, etc. Encara que no sabia parlar el català i el castellà, l’anglès m’hi ha ajudat molt. Quan estava a 1r d’eso, es va afegir l’assignatura de francès en l’optativa. Vaig estar 2 anys aprenent el francès, tot i que encara no el sé parlar. A casa, amb la meva família, parlo l’urdú i l’anglès, i entre els meus germans parlem el castellà.
Vaig començar a aprendre l’anglès quan tenia 4 anys. Aprenia els colors, els dies de la setmana, els mesos, etc. Les meves estratègies per aprendre l’anglès estaven sempre connectades amb la música: memoritzava les lletres cançons, en buscava el significat i les cantava en veu alta. També mirava pel·lícules en anglès. La meva mare m’ha ensenyat molt en anglès i també perquè he fet molts exercicis a l’estiu. Al Pakistan anava a un centre on m’ensenyaven l’anglès, que és una llengua que m’agrada molt perquè es parla a quasi tot el món.
Puc parlar i escriure l’urdú perquè és la meva llengua materna i el punjabi perquè és la segona llengua que es parla al Pakistan. Pel que fa al punjabi, no el parlo tant perquè no em sento còmoda parlant-lo i és una llengua que em fa vergonya parlar-la. La meva estratègia actual per aprendre el punjabi és escoltar la gent i repetir el que diuen.
Vull aprendre més llengües, com per exemple el coreà, que l’estic aprenent a poc a poc perquè m’agrada molt el Kpop.
Jo crec que aprendre qualsevol idioma és molt important per poder comunicar-nos amb les persones que hi ha al nostre voltant, al lloc on vivim o quan viatgem. Com més idiomes sap una persona, més oportunitats té de relacionar-se, d’aprendre i de trobar la feina a l’estranger.