Em dic Leslie Rabago Mata i tinc catorze anys, vaig néixer a Barcelona l’any 2008. Els meus pares són de Filipines, la meva mare d’Olongapo City i el meu pare de Manaoag, Pangasinan. Això fa que al llarg de la meva vida hagi après uns quants idiomes.
Quan era petita a casa només parlava castellà, gràcies a les meves germanes i al meu entorn, ja que era l’idioma que escoltava normalment i havia après molt més que els altres veient vídeos, a la televisió, escoltant música, etc.
També sabia entendre el tagàlog i l’ilocano (tot i que em costava parlar-lo) majoritàriament pels meus pares, la meva germana gran, els tiets i les tietes. Això sí, mai no he pogut parlar fluidament les dues llengües perquè mai no he fet cap classe o simplement perquè en el seu moment no m’interessaven.
Només arribar a l’escola Milà i Fontanals, ens van fer aprendre l’idioma oficial de Catalunya, el català. A poc a poc anava creixent, millorava amb la llengua amb una mica de dificultats a l’hora d’escriure, però m’esforçava i aprenia molt més ràpid.
Uns quants anys després, vaig desenvolupar un idioma més, l’anglès. No em costava molt, ja que no era la primera vegada que el sentia, per les cançons que posava la gent que m’envoltava; tot i que el vaig entendre molt més gràcies a unes youtubers americanes que veia de petita.
Gràcies a l’ESO de mica en mica m’he interessat molt més pel passat o la història dels idiomes que escolto o que tinc al meu voltant. Ja que m’han ensenyat la importància d’aquests i m’han fet que pensi que per mi no només és un idioma per parlar-lo, sinó que crec que hi ha molt més dins d’ells.
Per aquest motiu, aquest any m’agradaria molt poder aprendre moltíssims altres i també a parlar les llengües oficials dels meus pares i així poder comunicar-me amb ells i amb els meus parents sense cap dificultat.