Em dic Jabran Arshad i sóc del Pakistan, d’un poble gran on parlen l’urdu i el punjabi. Actualment estudio a l’Institut Miquel Tarradell i avui us explicaré la meva vida amb les llengües. Parlo, més o menys cinc llengües: urdu, punjabi, castellà, català i anglès. Com llengües maternes parlo urdu i punjabi. Les vaig aprendre amb els meus pares perquè no vaig estudiar al meu país, només tenia tres anys quan vaig venir a Espanya, per motius familiars, i no vaig poder-les estudiar. El punjabi el parlo amb la meva família i amb els meus amics. I l’urdú el parlo amb gent d’origen pakistaní, perquè per a mi és una llengüa de respecte, és a dir, el punjabi és llenguatge col·loquial i l’urdu és més formal. El català i el castellà els he après a Barcelona quan feia P3. Domino bastant el català, però em costa més. En canvi el castellà em resulta més fàcil. L’anglès el vaig aprendre a 1r de primaria, el parlo i el pronuncio bé, però també em resulta difícil com el català. També conec altres llengües, com per exemple el francès, perquè vaig fer 2 anys classes de francès a l’institut, en primer i en segon de la ESO, era una optativa. També a la clase hi vaig aprendre moltes llengües perquè feiem activitats amb el dossier TIL, com l’ilokano, el quítxua, l’àrab, el tagalog, etc, són les llengües que parlen els meus companys i companyes de classe.