La primera llengua que vaig començar a parlar va ser l’àrab d’Algèria, la vaig aprendre per la gent que m’envoltava: familiars, amics del meu pare, de la meva mare i sobretot la persona més important per a mi la meva àvia que per sort encara segueix amb mi i cada vegada que tinc l’oportunitat d’anar a veure-la vaig sense pensar-m’ho dues vegades.
Quan vaig néixer vaig viure dos anys al meu país natiu, Algèria, i per aquesta raó no em va costar molt, però no el vaig aprendre en dos anys òbviament allà és on vaig començar a assimilar perquè segur que encara em falta per aprendre, però el vaig definitivament assimilar a casa i mai vaig anar a l’escola al meu país.
La segona i tercera van juntes que serien el català i el castellà, les vaig aprendre a l’escola que va ser quan vaig complir tres anys perquè els meus pares només venien de vacances però els hi va agradar tant Barcelona que quan vaig néixer van decidir esperar dos anys i vindre cap aquí a viure. Vaig estar un any en casa, ja que el parvulari es comença al cap dels tres anys però jo encara tenia només dos, mai vaig anar a una escola bressol. En l’àmbit de dificultat em van semblar molt paregudes i les vaig aprendre molt de pressa fins i tot el professor que tenia es va quedar al·lucinant perquè les vaig aprendre molt ràpidament sense tenir ni idea d’aquestes dues llengües, i per això mai vaig anar a aula d’acollida.
La quarta llengua que vaig assimilar va ser el francès i passa el mateix que amb l’àrab que la vaig aprendre transmesa per família, ja que tinc familiars que viuen a França i a Suïssa i com els meus cosins no parlen l’àrab vaig començar a aprendre el francès per poder comunicar-me amb ells i sincerament és la meva llengua preferida perquè és com dolça a l’hora de parlar-la, jo crec que si saps parlar català i/o castellà et serà més fàcil que si saps només anglès, ja que pertanyen al mateix grup lingüístic. La veritat és que la vaig aprendre bastant ràpid però tampoc tinc un nivell de nadiu però podria mantenir una conversa curta amb algun nadiu, tinc un nivell bàsic i una miqueta mes.
I la cinquena llengua i no per això menys important és l’anglès, és una llengua que vaig aprendre al pas del temps a l’escola però l’anava millorant cada cop que viatjava és una llengua amb bastant dificultat però si et poses es pot aprendre, no dic que el meu nivell sigui de nadiu però em sé defensar i parlar amb persones que el parlen, sabria indicar-li on vol anar i coses per l’estil però encara em falta per aprendre i crec que bastant però per ara amb el que estic bé, però com encara em falta temps dins l’educació doncs crec que el podré millorar encara molt més.
Aquestes llengües les he endreçat per ordre d’aprenentatge i on les vaig aprendre i sobretot el que crec que destaca més és la importància sentimental o íntima que em transmet cada llengua.
A veure jo amb aquestes llengües em conformo però m’encantaria aprendre’n més com el turc, alemany, portuguès o italià per més endavant, tant de bo.