La primera llengua que vaig parlar i aprendre a la meva vida, va ser el bengalí. Vaig néixer a Bangladesh i es va convertir en la meva llengua materna. Aquesta llengua l’utilitzàvem tots a casa, i ja començava a formar les meves primeres paraules, frases, amb només tres anys. El vaig aprendre gràcies als meus familiars i anant a l’escola a Bangladesh.
A Bangladesh també es parla molt l’anglès, podríem dir que és la segona llengua més parlada. A causa d’això, l’anglès s’ensenya a les escoles des que som ben petits. Va ser als quatre o cinc anys quan vaig començar a anar a l’escola, i vaig començar a aprendre’l, i a poc a poc el vaig millorar.
La tercera llengua que vaig incorporar a la meva vida va ser el castellà. Tot va començar quan vam deixar Bangladesh i vam viatjar cap a Barcelona amb la meva mare. Barcelona es va convertir en la meva nova llar. Al principi em va resultar molt difícil comunicar-me, no obstant això, el meu pare va ser qui em va ensenyar les primeres paraules en castellà. Després, quan vaig començar a anar a l’escola Rubén Darío, vaig aprendre més i més fins a entendre i parlar molt bé aquesta llengua.
El català va ser la quarta llengua que començava a assimilar. La meva història amb el català és semblant a la del castellà. Només que el català el vaig aprendre a l’escola, és veritat que em va costar molt, però al final he acabat aconseguint dominar-lo. Fins i tot a l’escola vaig anar a l’aula d’acollida, i allà va ser quan vaig acabar parlant-lo correctament.
Ara, fa només tres mesos, he començat a aprendre francès com a optativa a l’institut. És una nova etapa, i malgrat que m’està sent més complicat aprendre’l, comparat amb les altres quatre llengües que conec, estic realment emocionada, començar a aprendre una llengua com el francès m’obrirà un futur ple d’oportunitats. Encara que no en sàpiga gaire, confio que amb el temps aprendré més coses i començaré a parlar-lo fluidament.