Jo em dic Oualid, tinc 14 anys i al maig en faré 15. I puc parlar 3 llengües: català, castellà, àrab i una mica d’anglès. Conec el castellà i el català perquè visc a Barcelona (Catalunya) Espanya. Tot i que vaig néixer a Albacete, als tres anys vaig venir a Barcelona, per això el català és com la meva llengua materna. El meu germà gran parla també català, castellà i anglès.
Els meus pares són del Marroc i sempre han volgut que conegui l’àrab, així que van decidir apuntar-me en una escola d’àrab.
Recordo que fa molt de temps vaig anar a França i vaig notar que els pronoms del francès i el català són quasi iguals.
De petit la meva mare m’obliga a aprendre la llengua àrab des de que tenia 8 anys fins als 11 anys i això va fer que acabes tenint-li mania.
Quan vaig començar aprendre la llengua castellana, vaig notar que hi havia paraules molt semblants a l’àrab i la primera impressió va ser que l’àrab robava les paraules del castellà. Fins als 13 anys que va ser quan el meu professor em va ensenyar que hi havia paraules del castellà agafades de l’àrab.
Quan era petit m’era difícil aprender l’anglès, però tenia un amic que sempre em deia: no et preocupis, tu vols ser advocat i l’anglès no et servirà de res, i jo sense pensar-ho li vaig fer cas. És una de les coses de les que més me’n penedeixo perquè si no hagués passat de l’anglès
ara aniria molt millor en els estudis.
De totes les llengües que parlo vaig aprendre primer el castellà, després el català i per últim l’àrab. Sempre he sigut una persona a la que li costa aprendre les llengües, però a pesar d’això no fa que deixi el meu interès a aprendre el japonès, xinès, hindu, etc.