Jo he nascut a Filipines; parlo el tagàlog des de petit perquè els meus pares i els avis el parlaven a casa i he après d’ells.
Quan vaig anar a l’escola, em van ensenyar encara més la llengua del tagàlog i també l’anglès. La meva mare era l’única que em parlava anglès a casa. Quan ja dominava la llengua me’n vaig anar cap a Barcelona l’any 2014 i en tenia 10 anys, a Barcelona vaig haver de aprendre dues llengües diferents, que són el castellà i el català.
Al principi em comunicava amb els meus companys de classe en anglès, vaig fer classe per millorar-lo, però poc a poc vaig aprenent les dues llengües. Vaig aprendre primer el castellà, em va ser fàcil perquè algunes paraules coincideixen amb el tagàlog. En dos anys vaig aprendre a parlar les dues llengües que l’escola em va ensenyar amb una ajuda especial. Quan vaig acabar la primària em vaig haver de canviar de l’escola. A l’ESO, les llengües encara em costen i fins ara encara tinc dificultats, per això és la pitjor matèria per mi.
A casa parlo diferents llengües. Amb ma mare en parlo anglès i castellà però amb el meu pare parlo tagàlog, és amb l’únic que el parlo. Amb els meus cosins parlo castellà ja que tots el sabem parlar molt bé
Avui dia m’és més còmode parlar el castellà ja que després d’aprendre el castellà i el català se m’ha oblidat el tagàlog i ja no se parlar-ne molt.
Quan torno al meu país només entenc el que em diuen però no sé parlar-ne tagàlog i per això no em comunico molt allà.