He nascut a Espanya, a Barcelona, però el meus pares són del Marroc. Sóc el més gran de tres germans en una família on predomina l’àrab, així que com jo sóc el primer de la família que va trepitjar una escola en castellà i català, sempre he tingut el deure de fer de traductor, representant i professor a la hora de fer qualsevol tasca amb aquests idiomes, i això a una edat molt petita. Però jo crec que he tingut sort de tenir la meva família ja que tot el que he dit abans em va ajudar a controlar bé la pressió sobre mi i a madurar com a persona. Sobretot quan tocava anar a llocs com el metge, anar a fer papers, etc. També vaig haver d’ensenyar a comptar en castellà a la meva mare, i a la meva germana diverses coses. Però almenys el meu pare sabia una mica de l’idioma castellà, fins i tot em va sorprendre ja que n’aprèn molt ràpid.
Sempre he tingut molta facilitat a expressar-me en català i castellà, el problema ve amb l’ortografia. En la meva vida mai m’han agradat els dictats però sempre he intentat millorar en aquest aspecte. També m’encanta crear diferents faules i poemes sobre qualsevol tema, des de fantasia, llegendes antigues, romanç, comèdia, misteri. Aquest vici el porto des de molt petit, ja que solia veure molt la televisió i moltes de les històries es quedaven en el meu cap. Una de les meves històries preferides inventades per mi es titula “Un mar de fulles”, que es una història que tracta d’una noia que afronta la discriminació del seu pare per la seva futura professió. Però a través de un somni/viatge astral aconsegueix fer un dibuix inconscient que fa que el seu pare per fi accepti el que vol ser de gran.
Finalment volia dir que les llengües que conec han sigut un remei indispensable a la hora de comunicar-me i sobretot expressar-me. També crec que s’hauria fomentar més la imaginació en aquest àmbit.