Hola! Em dic Noha i tinc 14 anys. Avui explicaré la meva relació amb l’àrab.
Des de petita m’han parlat en castellà i a mi m’encantava aquesta llengua, ja que se’m donava genial. Un dia vaig començar a tenir més consciència que la meva família parlava una llengua molt rara. Em deien tantes paraules ràpides i coses rares que em quedava a la lluna de València. Els meus pares ja s’estaven preocupant una miqueta, ja que no els entenia. Amb tot, els meus pares van seguir amb el castellà, ja que era la llengua que més es feia servir a casa.
Un dia qualsevol tot va canviar. Els meus pares havien de treballar moltíssim. Així que la meva àvia materna em va començar a cuidar tots els dies, totes les hores, tots els minuts. Tot va canviar radicalment ja que sempre em parlava d’una manera molt rara per mi. Fins que automàticament ja em quedaven paraules de l’àrab al cap. Els meus pares al cap de poc ja començaven a veure moltíssims canvis en mi, fins i tot en la manera com em comunicava. Era molt diferent. Per exemple, començava a utilitzar les mans d’una manera “agressiva”, ja que la meva família es comunicava amb les mans també.
També tinc una anècdota que sempre que estem en família m’expliquen. En aquell període de temps em va agradar tant l’àrab que amb tot el món em comunicava amb la meva llengua materna, fins i tot amb una mestra que tenia a l’escola. Vaig tornar a la “normalitat” unes setmanes després. Però no em va durar aquell any, ja que a l’estiu vaig anar al Marroc i va millorar moltíssim la manera de parlar l’àrab. Aquesta ha sigut la meva petita anècdota. No ho recordo exactament, però és com sempre m’ho han explicat.
Ara mateix se’m dona bastant bé l’àrab, fins i tot sé quatre llengües quasi. I ara mateix la meva relació amb la meva llengua materna és perfecta.
Noha Seouissi