Actualment parlo i entenc sis llengües: el català, castellà, l’anglès, hindi, l’urdú i la meva llengua materna, el punjabi.
De petita la primera llengua que vaig aprendre va ser punjabi perquè la meva família el parlava; me’l van ensenyar, i era la que s’acostumava a parlar a Punjab (Índia). Vaig estudiar a l’Índia fins al 5 anys; vaig arribar aquí a Espanya el 2011 llavors no en sabia res de català ni de castellà. Amb els anys m’hi vaig anar entenent-lo i parlant-lo. Al principi per a mi era molt estrany escoltar què deien les persones que m’envoltaven, no n’entenia res. Però, com era petita no era gaire difícil aprendre coses noves… En dos anys ja sabia parlar-lo amb fluïdesa.
L’hindi el vaig aprendre mirant sèries de dibuixos animats com Doraemon, Shin-chan i altres que acostumava a veure a la televisió. L’urdú el vaig aprendre perquè el parlava amb amics i amigues de Pakistan o bé per comunicar-me amb la meva millor amiga de l’escola Collaso i Gil, i el parlavem quan no volíem que ningú escoltés les nostres converses ‘’personals’’.
L’anglès el vaig començar a aprendre a l’Índia i actualment el segueixo estudiant.
Amb tota la meva família parlo en punjabi sense cap dificultat. Hi ha una norma a casa meva que s’ha de complir sí o sí: que a dins de casa només podem parlar Punjabi. Podem fer una excepció per parlar sobre temes de deures, exàmens etc.
Avui dia no em costa gens comunicar-me i expressar-me amb els altres, però de vegades algunes paraules em costen de traduir-les o bé dir exactament el que vull dir. Cada dia aprenc noves coses sobre les llengües.