Em dic Ena Matsuhisa i visc a Barcelona de tota la vida.
Sóc japonesa nascuda a Barcelona, els meus pares són japonesos i ja porten vivint a Barcelona 24 anys.
Tinc dos germans que són més grans que jo, un té 16 anys, i l’altre té 19 anys i estudien art i cuina. Els meus pares tenen un restaurant japonès amb una estrella Michelin.
Jo, de petita, sabia parlar xinès, perquè tenia una cangur xinesa amb qui parlava xinès. Però ara que porto uns anys sense parlar xinès, ja no se parlar-lo. També sabia parlar flamenc perquè tenia una amiga de Bèlgica i allà es parla el flamenc. Quan parlava amb ella li intentava parlar amb flamenc, però ella ara viu a Barcelona i parlem castellà.
Jo sé parlar tres idiomes que són el català, el castellà i el japonès. A casa meva parlo japonès amb tota la meva família: cosins, avis… Però quan no em surt alguna paraula en japonès sempre em surt en català o castellà.
A l’escola sempre parlo en català i el castellà amb els meus companys i companyes de classe.
Amb els meus amics de fora de l’institut parlo en castellà, perquè estic més acostumada a parlar-lo.
Jo he tingut dificultats en aprendre català, castellà i japonès. Per com s’escriu, per com es parla i també perquè hi ha paraules que no entenc o no sé què signifiquen.
Vull aprendre a parlar més llengües com el, francès, l’anglès, el rus… Perquè és divertit saber parlar moltes llengües, perquè quan vas de viatge en algun lloc i saps parlar aquella llengua és xulo, perquè et saps comunicar i no m’he de complicar.
Aquesta és la meva vida amb les llengües.