Vaig néixer a l’Índia i hi vaig viure fins als 8 anys amb els meus tiets, encara que venia a Barcelona en les vacances per veure els meus pares. Tanmateix, quan va néixer el meu germà, els meus pares van decidir que ja em quedaria aquí. Gràcies a aquesta decisió, avui dia sé cinc llengües: el punjabi, el hindi, l’anglès, el català i el castellà.
En primer lloc, el punjabi és la meva llengua materna i el vaig aprendre a parlar a casa amb la família. Mentre que, escriure’l m’ho van ensenyar aquí a Espanya, a la gurdwara, que és l’església de la meva religió. Va ser una experiència molt divertida i única, ja que vaig passar molt bon temps amb els companys, amics, mestres, etc.
El hindi el vaig aprendre a l’escola d’India ja que és l’idioma nacional i s’utilitzava en el col·legi. Una de les coses que em va ajudar a aprendre’l va ser la meva mare, perquè ella en sap i em va servir de gran ajuda, a més a més que quan anava a casa de la seva família els veïns parlaven en hindi, cosa que em va ser molt útil i va fer que pràctiques i millores.
D’altra banda, la meva relació amb l’anglès va començar des de l’escola bressol. Era obligatori parlar-lo en la guarderia i en la meva “exescola” atès que era privada. Després, també el practicava amb els meus cosins, pares, tiets…, i encara avui l’utilitzo a més a més de tenir plans futurs relacionats amb l’anglès.
El català el vaig començar a aprendre a tercer de primaria, quan vaig començar a estudiar a Barcelona. Al cap de dos anys ja el dominava bastant bé, perquè vaig anar a l’aula d’acollida i a unes classes extres de llengua que donava una amiga de ma mare i sobretot perquè m’hi vaig posar amb moltes ganes i passió.
En canvi, el castellà em va costar més, a classe no entenia gran cosa, però a les classes extres sí que em van servir de gran ajuda però tot això va fer que l’aprengues més tard i menys que el català, no obstant això, ja els domino per igual. Malgrat que encara hi ha moltes paraules que no conec del català i del castellà i que em cal ampliar el meu vocabulari.
Tot i això, ara que ja sé cinc llengües, no vol dir que no cal saber-ne més o practicar les que ja sé, per això, intento aplicar-les en el meu dia dia per no oblidar-les. El punjabi i el hindi els utilitzo per comunicar-me amb la família i amics i el català, castellà i anglès els aprofito fora de casa o millor dit fora del meu àmbit personal, com a l’escola, pel carrer, etc. Simultàniament, aquests dies estic estudiant el francès a l’institut i aviat em veuré parlant encara més idiomes.