Em dic Basat, tinc setze anys, vaig néixer l’1 de gener de 2007 a Dehari Bagh, Pakistan. La meva família, tant els avis, àvies, pare, mare, tiets, tietes… parlaven i encara continuem parlant les llengües: l’urdú, el panjabi i el pahari. També entenc llengües com l’hindi perquè he vist moltes pel·lícules en hindi i així m’he anat adaptant aquella llengua.
Jo parlo urdú, panjabi i pahari per comunicar-me amb la meva família i són les meves llengües perquè les porten parlen des del 1947 que es va independitzar la República Islàmica de Pakistan que es diu Pakistan. A part d’aquestes llengües en parlo més per exemple: castellà, català i anglès. Aquestes llengües són les més importants per mi perquè jo faig tots els meus estudis en aquests idiomes.
Sé escriure i llegir totes les llengües que sé parlar menys dues que són l’hindi que aquesta necessites molt de temps per aprendre a llegir o escriure, ja que moltes paraules són molt similars, i la llengua aràbiga que en sé llegir, però parlar i entendre aquesta llengua necessites molt temps, per mi no ha sigut molt fàcil aprendre aquestes llengües, però l’estratègia és molt fàcil: vas veient pel·lícules, llegint llibres d’aquella llengua o viure al lloc molt de temps, com els tretze anys que porto jo.
L’urdú és la llengua que més utilitzo perquè em comunico amb la família, els altres idiomes els he après en l’escola. Em trobo bé i còmode parlant les llengües de català o castellà quan vulgui i la de l’urdú i panjabi és molt més còmode amb la família amics o cosins del mateix origen.