He nascut a Pakistan, a la província de Punjab, la meva llengua materna és l’urdú. Al poble on he nascut, la major part de la gent parla kashmiri, que és la llengua materna del meu pare, i la de la meva mare és l’urdú. De petita sí que parlava kashmiri amb les meves germanes però ja no me’n recordo. També hi ha molta gent que parla punjabi, que és una de les primeres llengües més parlades al meu país, al poble on vivia, si que sabem parlar punjabi, però a casa meva ningú parla. Les tres llengües tenen molta diferència d’accent, però també hi han algunes paraules que s’assemblen una mica. La segona llengua és l’anglès, perquè ensenyen a les escoles, el domino molt bé, és llengua oficial de Pakistan. Hi ha una major part de gent que parla anglès.
Després de molt de temps vaig arribar a Espanya i vaig aprendre el català i el castellà. No em va costar molt aprendre aquestes llengües, però el més se’m donava bé crec que era i és el català perquè el vaig dominar molt ràpid. Crec que hi ha diferències entre aquestes dues llengües, el català és la llengua pròpia de la regió Catalunya i el castellà és del tot l’estat. Hi ha moltes paraules que no els sabria dir o explicar, perquè encara em costa una miqueta i porto cinc anys vivint aquí. Amb els professors a vegades em sento més còmoda parlant en català, però no sempre. A casa meva només el meu pare, algunes de les meves germanes i jo sabem parlar bé el castellà, perquè el meu pare ja estava abans aquí que nosaltres, ja porta deu anys a Espanya. A casa meva amb la família parlo urdú, però a vegades parlo castellà amb les meves germanes i amb els meus amics parlo les dues llengües: urdú i castellà.