Em dic Navneet i tinc catorze anys. He nascut al Punjab, a l’Índia. Fa dos anys que estic aquí a Barcelona, vaig venir quan tenia dotze anys. Com que sóc de Punjab la meva llengua materna és el punjabí. Quan jo era petita el meu avi em parlava sanskrit, però a l’escola del Punjab no estudiem sanskrit perquè és molt antic. A l’escola vaig aprendre anglès i hindi (què és l’idioma internacional de l’Índia).
A l’escola de l’Índia és molt important saber anglès perquè és com una llengua cooficial. Per exemple, si estudio a l’escola privada de Punjab, m’ensenyen anglès, però no punjabí, no se li dona importància a aquesta llengua.També s’estudia el hindi, que és la llengua oficial de l’Índia. Per això jo parlo més anglès i hindi que la meva llengua materna. Jo sé set llengües que són: anglès, castellà, català, punjabi, hindi, haryanvi i gurmukhi. Gurmukhi és una llengua que només s’utilitza en unes ciutats de Punjab. Té lletres com el punjabí però es parla diferent. Parlo el gurmukhi perquè els meus pares l’utilitzen molt. També parlo haryanvi perquè des de petita tenia una amiga que era d’aquesta zona de l’Índia, al costat del Punjab i em parlava en aquesta llengua. S’escriu amb el mateix alfabet que el punjabí, però és una llengua molt diferent.
Des les llengües que vaig aprendre al Punjab a vegades m’oblido de paraules. A vegades no entenc algunes paraules en català i em sento molt malament. M’agrada més parlar punjabí que altres llengües perquè el parlo des de petita i per a mi és molt fàcil i em sento molt còmoda. El punjabí el parlo a casa meva i a vegades amb la meva companya, l’Ekta. L’anglès el parlo amb unes amigues de l’Índia. M’agrada molt aprendre llengües perquè així puc conèixer noves cultures.