Soc la Farah i vaig néixer a Barcelona. Parlo cinc llengües: català, castellà, anglès, portuguès i àrab. Considero que tinc el mateix domini del castellà, el català i l’anglès i, per tant, soc trilingüe.
Els meus pares són del Marroc i normalment parlo àrab amb ells. Tots dos parlen un dialecte diferent de l’àrab: Magrebí i Estàndard Modern (fusha). L’expressió que més m’agrada dir és “sabah al khair” que vol dir: “Bon dia!” Tanmateix, parlen àrab amb moltes paraules del castellà, perquè fa molts anys que estan a Barcelona.
Amb la resta del meu entorn, combino tres llengües; castellà, català i anglès. El castellà el parlo normalment al carrer, a casa… Des de petita a l’escola havia d’aprendre el català i ara és una de les llengües que més m’agrada parlar. En últim lloc, l’anglès és una llengua que amb el temps he après sense cap estudi.
Així mateix, la meva llengua de cor és l’anglès, ja que és amb la que expresso els meus sentiments, si és que no ho puc descriure en cap altra llengua. També, escric poemes, canto cançons en anglès i fins i tot practico amb persones amb millor nivell que jo. Penso que saber parlar anglès és una necessitat per poder comunicar-me i obre les portes a més experiències, per exemple, de tipus cultural.
Des de petita he tingut una curiositat molt gran per aprendre els idiomes menys parlats o menys comuns. Fa mesos que he començat a aprendre portuguès, perquè tenia un amic per correspondència a Portugal. En les cartes que m’enviava deia moltes paraules en portuguès i si no entenia ho traduïa. Actualment, només sé anomenar els membres de la família, uns quants números i mantenir una petita conversa amb un amic.
Finalment, en un futur pròxim, vull aprendre polonès, tailandès i danès.
Até à próxima!