Hola! Em dic Faiza i vaig néixer a Bangladesh. Els meus pares són de Noakhali, que és un districte de Bangladesh, per això la primera llengua que vaig aprendre va ser el bengalí de Nohakali. Després vaig aprendre la llengua de la capital, que és la llengua que quasi tots parlen a Bangladesh, que és el shudo.
Quan estava a Bangladesh passava moltes hores mirant molts dibuixos animats i sèries en hindi i amb el temps ja sabia moltes paraules i frases en hindi i l’entenia bastant bé.
Quan em tocava matricular-me per anar a l’escola no hi vaig poder anar, ja que faltaven pocs mesos per venir a Barcelona i també havíem d’arreglar uns papers. Quan vaig complir 5 anys, amb la meva mare i la meva germana vam venir a Barcelona perquè el meu pare treballava aquí. Al març del 2011 ja havia ingressat a l’escola.
El primer dia de l’escola no sabia ni entenia el castellà ni el català. En canvi, les setmanes següents vaig aprendre molt hindi parlant amb dues noies que eren de Pakistan. Elles m’ajudaven molt i també em traduïen paraules o frases del castellà i del català.
Al llarg de temps havia après moltes paraules en castellà i podia tenir una conversa senzilla amb algú. Quan vaig complir set anys vaig començar a llegir l’Alcorà per la meva religió amb un professor d’àrab. Per això sé llegir l’àrab clàssic, però no sé el significat de les paraules.
La veritat, vaig tenir moltes dificultats per aprendre el català, ja que els 2 primers anys de l’escola no anava a l’aula d’acollida ni escoltava a gent parlar molt en català. Quan tenia vuit anys vaig anar a aula d’acollida i allí vaig començar aprendre el català. A partir d’aquell moment vaig millorar molt el meu català i castellà.
No recordo a quina edat vaig començar a aprendre l’anglès, però de petita quan no trobava una pel·lícula en castellà, la veia en anglès i per aquesta raó vaig començar a entendre l’anglès. També recordo que una vegada un amic del meu pare em va regalar molts llibres en bengalí i en anglès i la meva mare m’obliga a estudiar o llegir alguna història cada dissabte. Al principi no sabia llegir gaire bé el bengalí, però la meva germana gran i la meva mare em van començar a ensenyar. Després d’un temps llegia més o menys bé i vaig aprendre a escriure frases senzilles. De vegades llegia una o dues pàgines dels llibres en anglès, així que vaig aprendre a llegir força bé l’anglès i podia escriure moltes paraules.
Actualment ha millorat molt el meu anglès, castellà i català. Però quan vaig venir a l’institut vaig deixar de parlar l’hindi i ara em costa més parlar-lo i també he deixat de llegir en bengalí, així que em costa més llegir-lo i escriure. Un problema que tinc és que l’anglès no el parlo amb gairebé ningú i em fa vergonya parlar-lo i em passa el mateix amb el català.
Si hagués de donar un consell diria que quan un aprengui una llengua no deixi de practicar-la perquè si no perdrà la seva fluïdesa.