Hola em dic Gal Nachmanovicz i com podreu veure tinc una identitat complicada. La meva mare i els meus avis de part de la meva mare van néixer a Argentina la meva àvia a La Plata i el meu avi a Bragado.
El meu pare va néixer a Israel i la meva àvia de part del meu pare és de Romania i el meu avi de Rússia. Els meus pares em van tenir aquí a Barcelona. Des de que vaig néixer els meus pares m’han parlat en castellà i hebreu. Concretament el meu pare en hebreu i la meva mare en castellà perquè els dos em volien ensenyar la seva llengua materna.
A P3 quan vaig entrar per primer cop a l’escola Sant Felip Neri vaig haver d’aprendre el català, però em va entrar bastant de pressa i em vaig acostumar en un no res. No va ser fins primer de primària que vaig començar a dominar a parlar el castellà, l’hebreu i el català, també vaig començar a aprendre a escriure en castellà i en català a l’escola.
Gràcies al meu pare i a poder viatjar constantment a Israel a veure la família, em vaig sentir més còmode amb l’idioma; també al fet que mirava vídeos i em llegeixen llibres en hebreu.
Just durant aquella època els meus pares estaven ocupats durant el migdia així que van decidir deixar-me amb una cangur fins que hagués de tornar a l’escola a la tarda, la cangur que havien escollit parlava majoritàriament anglès així que la meva germana i jo ens havíem d’adaptar a la situació. Fins els deu o onze anys sempre tenia cangurs que parlaven anglès i això em va fer millorar moltíssim l’anglès en general, podia parlar molt fluidament i fer de tot en anglès, des d’aquell moment tot el que miro llegeixo, etc és en anglès i no em molesta ni em costa, estic molt agraït als meus pares amb aquesta decisió.
Durant la primària vaig anar millorant totes les meves llengües i practicant-les, l’únic idioma que no sé escriure és l’hebreu, hi havia un temps on sabia les lletres i vocals però amb el temps se m’ha anat oblidant i parlar només amb el meu pare no és suficient, noto que quan parlo em falta vocabulari i que l’he de posar en pràctica, però per culpa de la Covid-19 no he pogut anar a visitar la meva família.
Els idiomes que he pogut aprendre durant el curs de la meva vida són el castellà, el català, l’anglès i l’hebreu i estic aprenent el francès a l’escola; espero poder aprendre a escriure en hebreu en un futur.