Vaig néixer a Barcelona, el quatre de febrer de l’any 2007, i em dic Doae Sokri. Els meus pares són del Marroc. El pare és de Casablanca i la mare és de Larache. La meva germana, que ara té 17 anys, també va néixer a Barcelona.
A casa parlem en àrab i en castellà, perquè l’àrab és el nostre idioma i el parlem molt bé tots. Encara que la meva mare hagi nascut al Marroc parla molt bé el castellà, perquè ella va venir quan tenia 18 anys a Barcelona. La meva mare entèn una miqueta el català, però no el parla, i el meu pare no parla el castellà, només l’àrab; ja que ell no viu a Barcelona amb nosaltres. La meva germana parla castellà, àrab, anglès i català. A l’escola, a part d’ensenyar-nos castellà i català, també ens ensenyaven l’anglès. La meva relació amb l’anglès és antiga perquè el conec des de petita. La meva mare sempre ha estat molt insistent amb que aprengui anglès a la perfecció, perquè ella sempre em deia que l’anglès em serviria molt en el futur.
La regla de l’anglès
Als set anys, la meva mare em va posar un professor particular d’anglès, encara me’n recordo que el professor era del Marroc; però sabia molt d’anglès. Les classes les preníem jo i la meva germana.
Odiava molt aquelles classes perquè quan responíem malament alguna pregunta el professor ens pegava amb la regla a la punta dels dits. Es nota que el professor encara tenia la mentalitat que el Marroc tenia temps enrere. En fi, li vaig dir a la meva mare i directament ella li va dir que ja no ens faria més classes, perquè la manera com ens ensenyava no era la més adequada.
Als nou anys, la meva mare va decidir apuntar-nos a una acadèmia professional d’anglès perquè el nostre nivell avancés molt. I el meu anglès va avançar perquè vaig passar d’un A1 a un B2 en 4 anys, jo diria que està prou bé. Després, la meva mare ens va desapuntar de l’acadèmia perquè era molt cara i no podia pagar-la i ens va posar una professora particular. Vam aprendre molt amb aquesta noia i crec que vaig estar tres anys estudiant anglès amb ella.
El profeta, en àrab
Als 8 anys la meva mare em va apuntar a diverses acadèmies d’Islam perquè ella s’entestava que sabés més sobre la meva religió i que parlés àrab. Sempre em deia que encara que hagués nascut a Espanya havia de saber parlar l’idioma que parlava tota la meva família per relacionar-m’hi.
A les classes bàsicament ens ensenyaven a llegir el corán, saber escriure en àrab, llegir en àrab -com pregar, allò que prohibeix i allò que es permet en la nostra religió, el nostre déu, profetes, etc.-.
La parla se’m va fer molt fàcil de portar, però l’escriptura i la lectura se’m va fer molt difícil al principi. Les lletres eren difícils de distingir i d’escriure, era un embolic. Fins a dia d’avui podria dir que l’anglès és molt més fàcil d’aprendre en tots els sentits.
Castellà i català, a l’entorn
Tant el castellà com el català els vaig aprendre a l’escola i a partir de la comunicació amb la gent que m’envolta. El castellà ja el parlava des de petita, així i tot el català crec que el vaig començar a parlar quan anava a primer de primària, bàsicament a l’escola.