Vaig néixer a Pakistan en una ciutat que es diu Sialkot, el dia 23 d’abril de l’any 2003. Els meus pares són del mateix país però de diferent ciutats. El pare és de Sialkot , on hi vaig néixer jo i la mare és de Azadkashmir d’un lloc que es diu Masafrabad.
A casa a Pakistan només hi parlàvem en urdú perquè era l’únic idioma que sabíem nosaltres els petits. Els meus pares apart de l’urdú també hi saben parlar-ne el punjabi, però jo i els meus germans no sabíem parlar-ne. A l’escola apart de ensenyar-nos l’urdú també ens ensenyaven l’anglès. La meva relació amb l’anglès és antiga perquè el conec des de petita. Em sento moderna sempre que el parlo.
Als 7 anys a l’any 2010 vaig venir a Espanya, i ja fan 8 anys que hi estic aquí. Quan vaig venir només vaig trigar 4 o 5 mesos en aprendre a parlar el català. El castellà és el que em costava de petita, però el vaig acabar aprenent gràcies als companys de la classe.
A l’escola que hi vaig anar als 7 anys vaig notar que el meu anglès anava desapareixen. Durant el temps vaig començar a aprendre més castellà que el català, vaig notar que el castellà per a mi era més fàcil i el català cada vegada em costava més. Perquè les paraules en català eren molt més complicades per a mi.
Al 2016 vaig venir a l’institut, vaig veure molts paisans del meu país. A l’institut molts dels nens són del mateix país que jo i parlaven en punjabi. Per a mi el punjabi és com una llengua coneguda però no ben ben amiga. Desprès d’un temps vaig començar a parlar-ne amb els amics i els germans però amb el pare i la meva era complicat expressar-me amb aquesta llengua.
El francès no se’m dóna bé perquè la veritat no tinc molta curiositat en aprendre’l, encara que vulgui anar a Paris algun dia. Francès és una llengua que no m’agradaria aprendre-la ni conèixer-la. Es com una llengua mig coneguda. Perquè és rara sembla que t’ofeguis quan la parles.
L’urdú és especial, una llengua de la infància, del meu país, de la meva cultura. M’agrada molt fer poesia en urdú perquè hi ha paraules que són rares però t’ajuden a dir el teu sentiment o emoció. A casa parlo més en urdú que en altres llengües. El pare i la mare solen veure més la tele en urdú i els canal de les noticies. A mi m’avorreixen bastant, per això, prefereixo veure-la en castellà.