Em dic Rocío, tinc 14 anys i vaig néixer a Barcelona. Quan era petita parlava el castellà menys amb els meus avis materns que sempre m’han parlat el gallec. Al 3 anys vaig començar l’escola i allà es parlava el català i vaig haver d’aprendre. A l’escola també hi fèiem una llengua estrangera l’anglès i com per a tots era una llengua nova, mai he tingut problema en aprendre-la. Al cap d’un any ja sabia parlar català com si res, encara que mai he tingut el mateix accent que el d’una persona amb llengua materna catalana. Quan vaig arribar als 5 anys vaig començar a escriure i a llegir en català, castellà i una mica d’anglès. Quan anava a cinquè de primària a l’escola van introduir una altra llengua estrangera el francès. A 1r de l’ESO em vaig apuntar a una acadèmia d’anglès dos dies a la setmana una hora i mitja cada dia. Ara que vaig a tercer de l’ESO continuo practicant diàriament aquestes llengües i continuo anant a l’acadèmia, i els meus avis em continuen parlant el gallec.
El gallec ha sigut una de les llengües que sempre a estat a la meva família. És l’única llengua de les que practico, que no se parlar. Entenc tot i això és molt important perquè així podem viatjar a països de parla portuguesa com Portugal o Brasil.
El castellà que jo parlo podríem dir que és una barreja d’accents de tota Espanya (Andalusia, Extremadura, Galícia i Catalunya), encara que l’accent que més predomina és el català. Tot això bé de què els meus avis paterns són del sud d’Espanya i els materns del nord. La meva mare va néixer a França, però no ha parlat mai el francès a casa seva. Va marxar de França als 3 anys cap a Galícia on va estar vivint amb la seva àvia materna que només li parla gallec. Els seus pares sempre li han parlat en gallec. Per això tinc un accent gallec. Als 5 anys va venir a l’Hospitalet de Llobregat on va començar l’escola i també el català i l’anglès. El meu pare va néixer a Barcelona però com els seus pares són del sud d’Espanya té accent andalús i extremeny.
En un futur m’agradaria parlar més llengües per poder comunicar fàcilment amb totes les persones del món.