Vaig néixer a Barcelona, Espanya. La meva família per part de la meva mare és polonesa i per part del meu pare és de Bulgària. La meva mare em parlava en polonès des de petit i encara ho fa, com a resultat ara sé parlar en polonès. En canvi, el meu pare va parar de parlar-me en búlgar quan tenia tres anys, i per això ara no sé parlar en aquest idioma. Amb la meva mare parlo castellà, anglès i polonès i amb el meu pare parlo castellà i anglès. No vaig tenir gaires problemes amb el català, el castellà o l’anglès a l’escola. Aquest darrer idioma va ser molt fàcil per a mi perquè vaig començar a estudiar-lo quan tenia sis anys. També mirava molts vídeos i contingut general en aquest idioma.
Ara, durant les vacances d’estiu i de Nadal, vaig a Polònia per veure als meus avis i per no oblidar-me de com parlar el polonès. Gairebé no puc escriure’l i sovint cometo errors. A l’escola estic aprenent francès, però no m’agrada gens. No és un problema de les classes sinó de la llengua, no m’agrada i no veig el benefici d’aprendre-la. Actualment, sé parlar i escriure en quatre llengües: català, castellà, anglès i polonès.
Hi ha uns quants problemes sabent tantes llengües, per exemple, moltes vegades no recordo paraula en un idioma, però sí en un altre i barrejo les paraules per no perdre temps recordant-les. Però això només ho puc fer si l’altra persona també sap les llengües que barrejo. L’altre problema és que em puc oblidar d’un idioma molt fàcilment si no el parlo sovint. Quan vaig a Polònia m’he d’acostumar a parlar en polonès i quan torno a Barcelona he de fer memòria del castellà i del català.