Soc la Laia i parlo quatre llengües: català, castellà, anglès i alemany.
Els meus pares són de la República Dominicana, concretament de la capital: Santo Domingo. Per tant, la meva llengua materna és l’espanyol. Al meu dia a dia parlo castellà amb la família i amics. A més a més, la meva “llengua del cor” també és el castellà perquè és la llengua que parlo, escric i amb la que penso sempre. No obstant això, a l’escola parlo altres llengües com el català, l’anglès o l’alemany.
Si parlem de sentiments, tant si m’emprenyo com si estic contenta, el primer que em surt és parlar en castellà, però no tinc cap problema en canviar i respondre en català si estic en grup o em parlen en aquesta llengua.
En el meu temps lliure, escolto música sobretot en anglès i espanyol, malgrat que l’anglès no el domino tan bé com el català i el castellà. En la meva opinió, trobo que és una llengua complicada d’aprendre i no la parlo amb fluïdesa, em passa el mateix amb l’alemany. Suposo que és perquè les dues llengües provenen d’una família lingüística diferent de la meva.
Més endavant m’agradaria molt aprendre tres idiomes nous: l’islandès, francès i el rus. Són tres llengües que he escoltat a sèries i pel·lícules que em semblen molt interessants.
Per acabar, volia comentar alguna anècdota relacionada amb el tema de les llengües. Per exemple, moltes vegades, la gent estrangera em parla en francès, i d’altres em parlen directament en anglès pensant que jo també soc estrangera i els entenc. A Barcelona, sovint em passa que la gent pensa que no parlo ni entenc el català i es dirigeixen a mi directament en castellà. En aquests casos, si detecto que la persona és de Catalunya, contesto en català malgrat que m’hagin parlat en castellà. Aquesta és una bona tècnica perquè la gent eviti tenir prejudicis lingüístics.