Em dic Zaiba Rafikbhai i la procedència de la meva família és de l’Índia, en concret de la regió de Gujarat, que està situada al nord-oest d’Índia i té frontera amb el Pakistan. La meva llengua materna és el gujarati. I és que vaig néixer a Gujarat i vaig estar allà fins als nou anys. Tinc habilitats en parlar-lo i escoltar-lo, però em costa una mica escriure’l correctament. Hi ha 46 milions de persones que parlen gujarati i és la 23ª llengua més parlada del món. Tot i això, quan anava a l’escola aprenia l’anglès i l’hindi. L’hindi és l’idioma comú de tota l’Índia.
En arribar a Catalunya, vaig tenir bastants dificultats a la meva vida diària, pels pocs coneixements que tenia dels idiomes locals. A l’escola, a l’aula d’acollida, vaig començar a aprendre català. Aproximadament al cap de dos anys de ser aquí, ja podia entendre i parlar català i castellà. El castellà el vaig aprendre parlant amb els professors i els meus companys. Quan vaig arribar sabia més vocabulari en anglès que els meus companys, però tenia dificultats en parlar-lo.
En arribar a l’institut, vaig començar a utilitzar més el castellà que el català. Ara estudio també el francès com a llengua estrangera. Per tant, depenent de la situació puc parlar amb més o menys dificultat: el gujarati, l’hindi, l’anglès, el català, el castellà, i una mica de francès.
La meva utilització de les diferents llengües varia en funció de la gent amb qui estic. Amb la meva família habitualment parlo el gujarati, complementat amb vocabulari anglès per paraules desconegudes. A l’institut parlo el castellà, el català, l’anglès i el francès quan soc a classe d’optativa. També parlo l’hindi, perquè tinc companys que parlen urdú i són llengües similars.
M’agrada parlar diverses llengües, i en un futur m’agradaria -si pogués- conèixer més llengües, per exemple: l’àrab.